diumenge, 3 de març de 2013

QUINA VERGONYA...


Aquesta nit, he sentit vergonya de pertànyer al gènere humà (altra vegada) He estat mirant un documental sobre Dubai. Primerament, m'he quedat bocabadada de les coses que es poden fer. Monstres gegans, dissenyats per ments brillants desafien la verticalitat amb l'ànsia d'arribar als núvols, els espais naturals són invaits i violats, les obres faraòniques competeixen les unes amb les altres. Cotxes de luxe, hotels de luxe, menjars de luxe, joies de luxe...

 Però l'altra cara de tot això són sous de 180 euros al més sota unes temperatures que poden arribar fins als 50 graus, petits habitacles on hi viuen 30 persones, sense cuina, sense bany, autobusos de 50 places amb 120 persones apilotonades, totes elles amb jornades de 10 hores a l'esquena. Inmigrants de la Índia i Pakistan que sumen un 80% de la població total.

Quin contrast... mentres uns es gasten 7.000 euros per nit de mitjana, els altres no tenen gairebé ni per menjar. Com pot anar bé el món? Quina classe d'injustícia és aquesta? Per què no hi ha cap llei que limiti la riquesa? Per què mentres uns llencen els diners, els altres moren de fam arreu del món?

Quina vergonya...

.I dreamed a dream

13 comentaris:

  1. Com més pobre és el país, més desigualtats hi ha entre classes. En llocs com Dubai això arriba a ser desconcertant, perquè és on més luxe hi ha al món, a costa de la gran majoria de la població que es mor de gana. Si la riquesa es repartís, tothom viuria bé o normal. Però això també passa aquí a més petita escala, i no perquè els rics no siguin tan rics, sinó perquè a la classe mitjana encara (de moment) se'ns tracta amb certa dignitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Xexu, doncs quina ràbia! El que no puc entendre es com poden gaudir de totes les gilipollades sabent que hi ha tanta gent que s'hi juga la pell. Quina poca sensibilitat...

      Elimina
  2. Una autèntica vergonya, sense dubte. Però estic totalment d'acord amb en XeXu, això passa a molts llocs, inclosa casa nostra, el que passa és que possiblement no és fa tan evident… o no ho volem veure. En tot cas, cada dia es fa més palès que la solució a aquestes desigualtats no seria una utopia si hi haguès voluntat per fer-hi alguna cosa. Però, és clar, aquesta voluntat no hi és per enlloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al contrari Jaume, aquí tenim la política de maricón l'últim! Potser caldria fer un reset i començar de zero, tornar a reapendre...

      Elimina
  3. Més que la riquesa, hauria de limitar-se la pobresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi hauria pobresa si hi hagués equitat. Avui, en un dinar familiar, m'ha vingut a la ment el socialisme/comunisme. Però es clar, aquest sistema també va fallar. Quin deuria ser un sistema de govern just? Estic tan confosa... ja no em queden ni ideals polítics! Buaaaaaaaaaaa

      Elimina
  4. :( Desanimador... potser no tenim arreglo, l'espècie humana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, jo crec que sí. Tot i la desesperança, encara penso que un món en equilibri és possible! Diga'm ilusa, si vols...

      Elimina
  5. Sí que és vergonyós, ho he pensat moltes vegades jo també. I també he pensat, com tu, que s'hauria de limitar la riquesa.

    ResponElimina
  6. El món no el podem canviar,però m'agrada pensar que els petits gestos fan les grans revolucions...

    Petonets!

    ResponElimina
  7. A Dubai es veu clarament les diferències de classes i, lo mal repartit que està el món...

    Abraçada

    Josep

    PD: Gràcies pels ànims ;-)

    ResponElimina
  8. Tens raó Judit fa molta vergonya, són les dues cares d'una mateixa moneda...El problema és que molts dels que fan les lleis, estan completament influenciats per aquests ricatxos... Uns cada dia més rics i els altres cada dia més pobres! I el pitjor de tot, és que trepitgen els granets de sorra ( mai millor dit) dels que intenten fer un món millor.
    Petonets solidaris.

    ResponElimina
  9. D'ací a quatre segles els arqueòlegs no sabran com explicar el que es trobaran.

    ResponElimina