Després de llegir La llibreria de les noves oportunitats d'Anjali Benarjee, em cau a les mans aquest text de Jorge Luís Borges. Casualitat? No crec...
Després d'un temps un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar una ànima, i un aprèn que l'amor no és allitar-se i una companyia no significa seguretat, i un comença a aprendre...
Que els petons no són contractes i els regals no són promeses, i un comença a acceptar les seves pèrdues amb el cap ben alt i els ulls oberts, i un aprèn a construir tots els camins en l'avui, perquè el terreny del demà es massa insegur per a fer plans... i els futurs la majoria de vegades cauen per la meitat.
Y després d'un temps un aprèn que si en fa massa, fins i tot la calor crema. Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva ànima, en lloc d'esperar a que algú li porti flors. I un aprèn i aprèn cada dia. Amb el temps aprens que estar amb algú només perquè t'ofereix un bon futur, significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat.
Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb tots els teus defectes sense voler canviar-te, pot oferir-te tota la felicitat que desitges. Amb el temps te n'adones que si estàs al costat d'una persona només per acompanyar la teva solitud, acabaràs no volent tornar-la a veure. Amb el temps entens que els veritables amics són pocs i que el que no lluita per ells tard o d'hora es veurà rodejat de falses amistats.
Amb el temps aprens que les paraules dites en un mal moment poden seguir ferint tota la vida. Amb el temps aprens que disculpar-se ho pot fer totahom, però perdonar-se només ho fan les grans ànimes. Amb el temps entens que si has ferit durament a un amic, probablement aquella amistat haurà mort. Amb el temps t'adones que encara que siguis feliç amb els nous amics, algun dia ploraràs pels que vas deixar marxar. Amb el temps veus que cada experiència viscuda amb algú és irrepetible...
Amb el temps t'adones que aquell que ha humiliat o despreciat, tard o aviat sofreix el mateix multiplicat per dos. Amb el temps aprens a contruir camins en l'avui, perquè el terreny del demà és massa incert per a fer plans. Amb el temps aprens a no forçar les coses, que el millor moment no era el futur, sinó el moment que estaves vivint just en aquell instant.
Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que tens al costat, enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i que ara ja han marxat. Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, dir que estimes, dir que trobes a faltar, dir que necessites, demanar una amistat davant d'una làpida, ja no té cap sentit... Afortunadament amb el temps...
Segurament ja l'haureu llegit en algún lloc... Però és bonic poder reflexionar en tot allò que vivim, que sentim o que no sentim, és bonic veure que algú ha fet els primers passos d'un camí i va pintant senyals, com els trajectes GR i que ens ho posa fàcil... És bonic!
