divendres, 1 de maig del 2015

DIES ESPECIALS


Hi ha dies d'aquells rodons. Et despertes aviat, vas d'excursió, tornes a casa i et trobes un dels teus dinars preferits a taula (faves, ves quin dinar hi havia d'haver avui) fas una bonica sobretaula, una estiradeta al sofà, sense les preses de cada dia, un sigaló de Baileys just al punt, com a mi m'agrada, curt de cafè i surts al jardinet a contemplar el regalet que ens fa la primavera i vas tocant... 

I a l'acabar, la Neula, aquesta vegada, ha accedit a fer de model mentres la Kala jeu sota l'arbre de l'amor...  Quin goig de dia!


dissabte, 21 de febrer del 2015

LA FESTA DEL DESPERTAR


Aquests dies, per qüestions de feina, he estat llegint a Rosa Leveroni, la meva gran desconeguda... No havia llegit mai res seu i m'ha agradat moltíssim!!!

Curiosament, aquesta setmana també, els ametllers de la zona han fet el desplegament del seu mantell blanc matissat de rosa amb cor intens. Aprofitaré aquesta dualitat  que l'atzar m'ha posat davant (o no) per a fer una entrada plena de bellesa.


  L'ametller s'alça
de puntetes. Espolsa
a la recerca
d'un horitzó propici,
la seva joia blanca.


                                                                  Tanka de Rosa Leveroni

divendres, 23 de gener del 2015

EL PAÍS DELS RECORDS


Aquest matí anava amb el cotxe amb la ràdio posada i de cop sonen els primers compassos... Ostres quants anys feia que no l'escoltava! Un remolí de records ha tornat a la meva ment. On està aquell primer amor? On estan els somnis que no s'han fet realitat? On estan les persones amb les quals anavem de copes i de concerts? Sóc la mateixa persona, o bé, sóc una persona diferent?

 Mirar enrere és enfrontar-se amb la dimensió traidora del temps i de cop, la tristesa i la nostàlgia fan acte de presència.

Aquells anys de joventut que vaig viure amb les il.lusions recent estrenades i mirant el món com en un calidoscopi ple de projectes per tirar endavant. Però les percepcions, ho sé ara, mai han estat un bon referent per a mesurar la matèria etèria dels somnis.

Sigui com sigui aquestes notes han sigut com una carícia o com un naufragi en l'oceà dels records i m'han vingut al cap aquelles mirades còmplices que algú em va fer mentre punxava per primera vegada aquesta preciosa Insurrección.

I aquell mateix any va néixer la meva filla gran mentres el cometa Halley creuava el cel i a Txernòbil pintaven bastos...