divendres, 1 de maig de 2015

DIES ESPECIALS


Hi ha dies d'aquells rodons. Et despertes aviat, vas d'excursió, tornes a casa i et trobes un dels teus dinars preferits a taula (faves, ves quin dinar hi havia d'haver avui) fas una bonica sobretaula, una estiradeta al sofà, sense les preses de cada dia, un sigaló de Baileys just al punt, com a mi m'agrada, curt de cafè i surts al jardinet a contemplar el regalet que ens fa la primavera i vas tocant... 

I a l'acabar, la Neula, aquesta vegada, ha accedit a fer de model mentres la Kala jeu sota l'arbre de l'amor...  Quin goig de dia!


8 comentaris:

  1. M'agrada que tinguis dies especials Judit i ben mirat tampoc és que et passes res de l'altre món...Però no calen grans coses, la natura, un bon menjar , la música d'acordió i uns companys de quatre potes molt afectuosos.
    Judit, que en tinguis molts de dies com aquest!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  2. Ja veig que, com jo, t'has agafat un dia de festa, i no reivindicatiu. I t'ha sortit força rodó. Jo cansadíssim després d'una bona passejada.

    ResponSuprimeix
  3. Un dia bonic... Enhorabona!!!

    Cal saber-los gaudir.

    ResponSuprimeix
  4. Aquestes dies són un regal per cos i ànima! i que poquetes coses calen per sentir-se bé :-) Ho celebro!.
    La Neula super bonica, sempre em fascina la seva mirada tan tendre...

    Abraçada gegant!

    ResponSuprimeix
  5. Que n'hi haja molts, de dies com aquest.

    ResponSuprimeix
  6. A vegades no cal gran cosa per ser feliç

    ResponSuprimeix
  7. Molt bonic i especial el teu dia. Estem fets de petits plaers, de petits detalls...en definitiva de petites coses que ens omplen.

    Petons Judit!!!

    ResponSuprimeix
  8. Ei gent, que vaig una mica atabalada, però em fa molta il.lusió veure els vostres comentaris i rebre els vostres petons. Ara que ja s'acaba el curs i potser estaré ser tranqui, em posaré al dia de tot i tot ;)
    Què, ja teniu el bikini a punt??? Espero que sí perquè enguany l'estiu trepitja amb força!!!
    Una abraçada i moltíssimes gràcies per passejar-vos pel Cinquè vagó, dona gust veure el vostre rastre!

    ResponSuprimeix