He hagut d'esperar quatre mesos per obrir el meu regal d'aniversari. Una dolça i meravellosa espera!
Aquesta vegada el cinquè vagó ha fet parada al Liceu, tenia una cita important...
Madama Butterfly m'hi esperava, vestida de blanc, il.lusionada, enamorada, entregada, feliç, innocent...
Quant triguen a Amèrica els pit-rojos a fer el niu? -Va preguntar -El meu estimat em va dir que tornaria quan els pit-rojos fessin el niu. Aquí, a Nagasaki, ja l'han fet tres vegades...
I els ulls s'em van omplir de llàgrimes. Santa inocència! Que cecs poden arribar a ser els ulls quan no es vol veure. Que cruel, trencar el cor de les persones sense cap necessitat. Que bonic tenir la capacitat d'emocionar-se amb els sentiments dels altres. Això vol dir que estem vius, que el cor batega!
Tic-tac, tic-tac, no t'aturis cor meu! Com hauria pogut gaudir com ho vaig fer si no hagués estat capaç de posar-me a la pell de Cio-Cio-San?
Vull donar les gràcies a les meves filles, a la meva família, als meus amics i amigues, i a tothom que hi va participar per ajudar-me a omplir el sarronet dels somnis!!! Durant tres hores em vaig sentir com al cel. Gràcies amb tot el meu cor...
Aquí us deixo part d'aquest moment
