dimecres, 17 d’abril del 2013

DIES DE SOL, DIES DE LLUM!


Meravellosos dies de sol! Ha estat un hivern cru, i no ho dic només pel temps atmosfèric. Deuen ser els anys...

Però, aquests dies tan bonics que ha fet aquesta setmana, m'han anat molt bé. He començat a fer coses, i n'he lligat unes quantes més. He destapat carpetes, he tret l'acordió de la funda, he sortit a caminar de debó, com feia abans, a bon pas i ben lleugera!

Benvolguts cicles!!!!! És ben cert que després de l'hivern, sempre, sempre arriba la primavera! I aquí, al cinquè vagó es tornen a bufar desitjos!!!





dilluns, 8 d’abril del 2013

LES PEDRES MÀGIQUES...


El cinquè vagó em va portar a Roma. Curiosament, si li dono la volta al nom em surt Amor...
Les casualitats no existeixen, tot passa per alguna cosa...

Un dia, mentre planificava una activitat de la feina amb una noia sobre l'energia que ens proporcionen els arbres, de cop em mira i em diu:

- Saps Judit, encara que somriguis, jo sé que no estàs bé.

Em vaig quedar tan tallada, que no vaig saber que dir.

- El sofriment és opcional -Va continuar. Aquí et deixo aquest número de telèfon. Es d'algú que coneixes. Quan sigui el moment, truca-la i ves a veure-la. Estic segura que t'anirà molt bé.

I vam continuar amb la feina. Jo que sóc curiosa de mena, no vaig gosar ni a preguntar res més. El diumenge següent, vam fer una sortida al bosc, on aquesta mateixa noia ens havia de fer l'activitat que consistia en com aprofitar l'energia que ens donen els arbres, com apropar-nos a ells i com gaudir de les seves propietats. Va ser un matí molt bonic!

Dos dies després, vaig trucar al número que m'havia donat. La sorpresa va ser que la persona que em va contestar és una noia del poble mateix que moltes vegades ens creuen quan surto a caminar. Em va donar hora i m'hi vaig plantar.

Jo no sé que em va fer, però quan vaig sortir d'allí, no era la mateixa persona que havia entrat. Em sentia en pau, lleugera, m'havia marxat aquell pes enorme que m'oprimia el pit, estava... no sé com explicar-ho, alliberada, tranquil.la...

Això sí, em va manar "deures". Ara tinc 3 pedres màgiques, tres quars roses. Una la porto dins al sostenidor, prop del cor, l'altra la tinc sota el coixí i la tercera dins la gerra de l'aigua de beure.

Des d'aquell dia, només em passen coses boniques, i no és que jo ho vulgui veure així, és que realment passen i quan passen m'hi fixo i em fa molt contenta sentir-me així!

Quantes coses hi ha que no sabem... He explicat això, perquè si hi ha algú dels qui em llegiu que es pugui sentir malament (a vegades sense cap motiu aparent) que sapigueu que no cal patir sense caler, que unes mans amigues i tres pedres màgiques, poden fer tot allò que nosaltres a vegades no podem, o no sabem, o no creiem, o ens fa mandra!

http://youtu.be/yOGD1WkJJok