dissabte, 9 de març de 2013

QUÈ QUEDA?


Què queda dels somnis després d'una tempesta?
Què queda del viatge si s'han perdut records?
Què queda del temps que s'escola com la sorra?
Què queda si s'han bombardejat els ponts?
Què queda dels mots que s'ofeguen en silenci?
Què queda de mi?





9 comentaris:

  1. Dels somnis a vegades queda ben poc, però amb el temps i una mica de paciència en forjarem de nous.

    Si s'han perdut els records, no ens queda res, només l'ARA...

    I no segueixo perquè no cal, en les teves preguntes ja hi ha la resposta.

    I en la cançó també: Un brot de llum sempre queda.

    No ofeguem els mots, Judit, deixem-los fluir i ens retrobarem a nosaltres mateixos. Ho faig, ho faig cada dia, deixar fluir mots per retrobar-me.

    Gràcies per la cançó

    ResponElimina
  2. Les cinc primeres preguntes poden tenir diverses respostes, reconeixent que en alguns casos poden arribar a ser fins i tot angoixants…
    Però espero que la última tingui només una resposta clara: TOT.
    Perquè, segurament, és l'únic que realment ens queda…

    ResponElimina
  3. Seguint el que diu el Jaume, la més important de totes és la cinquena. Només responent a la cinquena en treiem les altres, si és que de debò són interessants.

    ResponElimina
  4. Potser tot allò que ha desaparegut ho ha fet per deixar més espai a tot el que ara vindrà, perquè aquest TOT amb què es respon la darrera pregunta serà molt, molt gran...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. és cert, l'últim que ens queda és el JO i el record.

      Elimina
  6. Unes oportunes preguntes Judit...Puc?
    Després d'una tempesta, queda l'aire més net, respirem millor...
    Del viatge sempre en quedarà els moments que vam viure, encara que els oblidem, faran pòsit...
    Del temps ens quedarà el fruit del que haurem sembrat...
    Sempre quedarà el riu intacte i si el volem creuar, podem posar passeres...
    D'aquests mots, en quedarà l'esforç per mantenir-los vius...
    De tu...potser aquest brot de llum...
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Gràcies Carme, Jaume, Josep, Galionar, Novesflors, Sílvia, Roser...Per la visita, per les paraules, per viatjar al cinquè vagó i compartir paisatges de tota mena...

    És cert, som el que hem viscut! I a pesar de tot, sempre ens tenim a nosaltres mateixos. Que no és poc!

    Una abraçada gegant!

    ResponElimina
  8. Com vaig dir en un dels meus escrits...

    "No em queda res més que dos o tres records,
    Una carta, una flor...
    un adéu molt curt i un t'estimo."

    Un petó Judit

    Josep

    ResponElimina