dilluns, 25 de març de 2013

FIFTY...


El pas del temps és susceptible a les emocions i als sentiments. Aquesta setmana en faig cinquanta. Una barrera psicològica difícil de saltar, al menys per a mi. Sí, sí, tal i com us dic, estic en plena crisis (a més de l'econòmica tot i tenir feina, no tenir hipoteques ni cap mena de prèstec) 

I podríem treure ferro i dir que això no és res, que quina sort que tinc d'haver-hi arribat, que ningú ho diria i mil excuses més. Però el fet real és, que a mi no em fa gens d'il.lusió.

I no tinc dret a queixar-me, doncs vaig tenir la sort de néixer en un poble petit, que sí que va dificultar la meva formació, però em va donar hores i hores de jugar al carrer rodejada d'arbres i natura amb els amics que avui en dia encara hi són i els conservo com un gran tresor. 

Vaig tenir la sort de néixer en una família molt lectora que em va encomanar el plaer de la lectura i també del ball i el teatre, que m'han proporcionat hores d'autèntica felicitat. Dins d'aquesta família també hi compto els gossos i gats que sempre vam tenir a casa i que avui en dia continuen essent uns bons companys de viatge i que m'han ensenyat el significat de l'amor incondicional.

Van arribar les meves filles i amb elles la plenitud i la generositat sense límits. El treball, la constància, l'escolta,el diàleg, la tendresa, l'estimació profunda, part del meu jo fora de mi!

He sigut lliure a la feina, he triat fer sempre allò que m'agrada, he tastat de totes les olletes, i allò que pensava que mai em serviria per a res, s'ha anat teixint fins fer una base sòlida que em dóna seguretat per a fer gairebé tot allò que em passa pel cap. Em considero una dona lluitadora i compromesa amb el món que m'envolta, com la majoria de dones de la meva generació que hem treballat de valent per la justícia, la igualtat, per trencar esquemes i rols (potser no de la manera més encertada, vists els resultats)

Mai he sigut amant de les grans coses. Em fa feliç compartir una platgeta, fer un cim o un camí ronda, tocar l'acordió, pintar, teixir, fer unes terrassetes, cuinar barrejant ingredients amb la sort d'haver tingut sempre bons menjadors a taula. Em fa feliç una copa de vi, dormir al sofà, toquejar el foc, cuidar el jardí, embolicar els regals ben bonics...

La part sentimental potser és la meva assignatura pendent, no l'acabo d'encertar, tot i que el meu pare sempre em diu que si vull superar l'Elisabeth Taylor caldrà que m'espavili (sempre em fa riure quan diu això)

Tinc bona salut, i sóc forta com un roure, toco fusta!!!

I tot i aquesta sort que tinc, que la reconec i dono gràcies amb tot el meu cor, aquests 50 s'em fan costa amunt...

Avui una cançó que m'ha acompanyat tota la vida, dedicada molt especialment a tu, Joan, el meu primer amor, el pare de la meva filla gran, hereu de la filosofia viu ràpid, mor jove i deix un bonic cadàver. Tots tenim dret a triar no?

12 comentaris:

  1. Doncs ja veuràs quan arribes als cinquanta-u.
    Felicitats!

    ResponElimina
  2. Realment, això és com s'ho pren cadascú. Pot ser que no et faci gràcia, però quan vegis que les coses bones continuen després de fer-los, i les dolentes malauradament també, veuràs que l'únuc camí possible és endavant. Felicitats.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats, Judit; no hi donis tanta importancia, a les xifres, que al capdavall no volen dir res! N'estic segura que ets una esplèndida dona de 50 anys, i es tracta d'estar a gust amb el que toca a cada etapa. Jo et passo al davant per una mica, i fins i tot m'agrada, poder dir ben orgullosa això dels fifty...
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  4. Jo et passe davant per bastants anys i et puc dir que no passa res, continua vivint i aprofitant l'instant.
    FELICITATS.

    ResponElimina
  5. Saps? A mi em passa una cosa semblant, però de sempre. Quan arriba el meu aniversari, tinc ganes de que passin les hores ràpidament i que acabi el dia el més aviat possible. Mira... tots hi tenim dret, tal i com tu dius.
    Tot i així, no puc estar-me de dir-te: Felicitats! (Ja em perdonaràs...)

    ResponElimina
  6. Ostres Judit, llegeix en calma tot el que acabes d'escriure...Ets una privilegiada, quantes persones no signarien una vida plena com la teva...

    Que n'has fet cinquanta? és una desena més i de les que es viuen en plenitud, sobretot, estant en forma. com tu. Jo no hi crec en les crisis dels quaranta , cinquanta...són llegendes dels pessimistes, no te'ls creguis pas!
    Jo m'inventaria una altre filosofia, a la vida intenta ser el més feliç possible...

    Senyora "cinquantona", per molts anys, que en facis molts més i que jo ho pugui veure, que caram!!!

    Un petonet i un somriure, per cada any? Ui... potser per cada dècada!

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats estimada Judit... Ets una dona estraordinaria, una persona plena de llum i vitalitat, un exemple de força per tots aquells que hem tingut la sort de tractar-te. Segurament gràcies a tu fa 50 anys que el món és una mica millor...
    Molts ptons...

    ResponElimina
  8. Doncs...

    Amb el teu permís Judit, a mi em va enlluernar, precisament aquest esperit jove, les ganes, les emocions, tot el que transmets és positiu i molt, molt jove.
    És tot un plaer per a mi tenir-te com amiga i poder llegir-te.

    50 petons i felicitats!!!

    Josep

    ResponElimina
  9. Arribar als teus cinquanta i poder fer aquesta reflexió,és el millor dels regals!.Anys plenament viscuts,ben compartits, coses per descobrir i una assignatura pendent per rependre...sóna molt bé!.T'entenc, però...,una aquest any serà quarentona i els canvis de xifra pesen!.
    Moltes felicitats i molts somriures!!,sempre endavant,oi?.

    Petonets mil :-* :-*

    ResponElimina
  10. Gràcies amics i amigues! Com diu la Roser, que vagin passant i que tots ho puguem veure i celebrar =:)

    Ahir, em van preparar una gran festa a la Biblioteca, com a les pel.lícules, hi havia tanta gent que l'únic que vaig saber fer va ser plorar com una tonta, d'emoció, d'alegria, de satisfacció per tenir la sort immensa de tenir al meu voltant tota la gent que estimo. Quin regal més bonic!
    A banda d'una pila de petons, abraçades, bombons, llibres, flors,un collar, un quadre d'un far pintat per una amiga meva (tant que m'agraden els fars)unes entrades al Liceu per veure Madama Butterfly (la meva òpera preferida) i una reserva a l'hotel Condes de Barcelona.
    Ara que ho penso, potser no està tan malament fer-ne 50 no???
    De veritat, moltes, moltes, moltes gràcies a tothom per formar part de la meva vida d'una manera o altra!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit, celebro molt que tinguessis tantes sorpreses...Per a mi els cinquanta , van ser les " noces d'or" amb la vida!
      :) :) :)

      Elimina
  11. Suposo que el número imposa però no cal que t'ho digui perquè ja t'ho dius tu... tens moltes coses a celebrar.

    Moltes, moltes felicitats!!!
    Espero seguir llegint-te i compartint paraules!

    ResponElimina