dimarts, 12 d’agost de 2014

PER QUÈ?


Les persones que tenim jovent a casa tenim por de les drogues. Són fàcils d'aconseguir, són relativament barates i en principi resulten atractives. Res més enganyador. Només són la porta cap a l'infern!

A banda d'aquest documental fet per National Geographic, us deixo uns enllaços horribles i esgarrifosos que crec que hauriem d'ensenyar als nostres  joves. Només podem ensenyar-los a dir NO, només els hi podem donar informació perquè puguin decidir escollir el camí cap a la llibertat!

Efectes de les sals de banys

Efectes de la droga Krokodril

Abans i després de les anfetamines i les metanfetamines

Últim concert d'una gran cantant...


Realment quan comencen a consumir volen tenir aquest final? Jo no ho crec... 
Per què interessa malmetre a les persones? Per què no pensin? Per què no es queixin? Per poder-los manipular? Legalitzar seria millor? Com erradicar tota aquesta porqueria? Com fer entendre que a la vida hi ha coses molt i molt boniques? Com explicar-los el valor de les petites coses de cada dia? Com fer-los veure que tot plaer necessita un esforç? Com protegir-los d'aquesta merda? I la preguna més important de totes (al menys per a mi) Què els manca per haver de recòrrer a tots aquests tipus de substàncies letals que els destrueixen a ells i a tot l'entorn familiar? 
Al món hi ha coses boniques que aporten pau i tranquil.litat, que són un camí cap al constructivisme i la felicitat, que ens fan créixer com a éssers humans. No voldria acabar el post amb un missatge negatiu i us deixo idees alternatives :)











15 comentaris:

  1. Aquí en XeXu amb la seva dosi de realisme. Que no vas ser jove tu? Que no vas tenir nits llargues i algun dia una miqueta massa d'alcohol en sang? Bé, potser no. Però pensa en la gent de la teva generació, la que coneixies i coneixes. Oi que més d'un s'emborratxava cada cap de setmana? Oi que fumaven? Oi que es feien els seus porrets? Potser vas veure'n algun que anava una mica més enllà. Oi que avui són empleats de banca, mestres, botiguers o estan a l'atur, però no precisament perquè no tinguin carrera?

    Entenc la teva por, per una mare ha de ser terrible aquesta sensació de veure sortir per la porta el fill dient 'mama surto, no m'esperis desperta'. Però tots ho hem fet. És sa, i és el moment. I és moment també de fotre't patacades i de posar-te els teus propis límits. Jo em vaig criar en un entorn on els meus pares fumaven com carreters, ma mare, que ja té edat de jubilar-se, encara ho fa. Jo en la vida ho he tastat ni penso fer-ho. I si no m'he enganxat a les cigarretes, quan era molt fàcil i era l'exemple que veia a casa, imagina a altres coses. M'he passat nits senceres assegut a la platja veient com els altres fumaven porros, diria que fins i tot he arribat a tenir-ne a les mans perquè en la volta que feia el canut passava per mi, però passava de llarg. Fins que me'n vaig cansar, i em vaig buscar uns altres amics, aquesta no era la idea que tenia jo de passar-ho bé. Però podria haver-ho fet, i no passaria res.

    No podràs evitar que facin res. De vegades la pressió d'integrar-se fa que traspassin la línia, però ells mateixos es posen els límits. La gent que acaba perduda per les drogues i no sap parar a temps sol ser gent que ja té una família desestructurada i molt mal ambient en el seu entorn. A casa el que s'ha de fer és demostrar com són aquestes coses boniques, generar bones dinàmiques i estic completament segur que tu ho fas. Demostrar confiança i no prohibir i matxacar els fills amb no facis això i no facis allò altre. L'únic que aconseguiràs si et poses molt de cul és l'efecte contrari. Perquè no sortiràs enganxada a l'esquena dels teus fills tota la nit, oi? Hi haurà moltes estones que no els podràs controlar. I moltes coses prefereixes no saber-les. Les drogues no són l'única cosa que t'ha de preocupar i ho saps, però quan s'és jove s'han de cometre els errors, i l'amor que han rebut, la consciència del que està bé o no que s'ha inculcat amb el simple comportament familiar és el que marcarà que sàpiguen parar a temps. Les prohibicions no serveixen de res quan s'és jove, els adults et sobren, i penses que et menjaràs el món. Aquestes coses s'obliden fàcilment amb els anys, oi?

    Ei, parteixo el comentari en dos perquè és massa llarg i no hi cap. Continuo a baix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que vaig ser jove, sí que vaig tenir nits memorables, i sí que m'he caragolat algun cigarret màgic ;) la diferència, però, crec que les nostres nits (al menys les meves) eren d'aquelles que com a molt et llevaves de resaca. Quina diferènicia!
      Les drogues són drogues, això està clar, però n'hi ha que no tenen marxar enrere, n'hi ha amb una vegada n'hi ha prou per quedar tarat per tota la vida.
      No tothom que va experimentar treballa a la banca o a qualsevol empresa. Vaig perdre un ésser molt proper, també...
      Si has vist els vídeos, t'adonaràs, que la gracieta d'enxufar-te per una festa et pot costar caríssima.
      És complicat fer de pare/mare avui en dia. De moment tinc sort (gràcies a Dèu, a l'univers, o al que sigui) però penso que no es pot baixar la guàrdia ni un sol instant i no deixar de recordar-los que la clau és dir NO, i mostrar el que es poden perdre.
      Per altra banda, si esperes a l'adolescencia per a dir les coses, ja vas tard!

      Elimina
  2. Imagina que a casa els pares sempre que veuen homosexuals per la tele es caguen en tot i reneguen. I si el seu fill és homosexual? Amb quin ànim ho dirà als seus pares? Els tindrà por, no s'atrevirà, i això el coartarà molt. Mostrar respecte i demostrar que el fill pot confiar plenament en els pares, i que no són una camisa de força, sinó un acompanyament i fins i tot una cuirassa si els cal, és l'únic que podràs fer. Fora de casa ells són els reis, i qui ha de tenir confiança ets tu.

    Si per mala sort acaben malament, te'n culparàs sempre, això és així. El que no entendràs és que tu no hi haguessis pogut fer res. Lligar-los a la pota de la taula i no deixar-los sortir. Però això només faria que els perdis com a fills i que t'odiïn per sempre. No crec que vulguis això.

    Quan sigui pare i expliqui les meves temors i pors et deixo que em vinguis a dir 'veus com no era tan fàcil!'. Estic segur que jo també cauré en tot això, naturalment! Com els fills cauen en les seves desgràcies i després es refan i es converteixen en les persones que el seu entorn ha volgut. Però ara no et parlo com a pare, et parlo com a fill, i en aquest cas això té el mateix valor. A aquestes edats ets tu, i els pares són una nosa si intenten tallar-te les ales. Si confien en tu i entens que hi pots comptar sempre, però sense posar-te massa traves, tot va com una seda. Hi ha un mantra que miro de repetir-me i que intentaré seguir fent, i això dels mantres a tu segur que ja t'agrada. 'No oblidis que un cop vas ser jove'. Això ho explica tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb 28 anys que fa que sóc mare, he après una cosa molt important (al menys així ho crec) Jo no vull ser amiga de les meves filles, d'amics ja en tenen i els escullen elles. Jo vull ser la seva mare, per a fer i per a dir allò que ningú més podrà fer. Al moment de néixer elles, em vaig comprometre i ho seguiré fent (m'ha funcionat prou bé, de moment)
      I tot i així, quan veig el que hi ha al carrer, m'esgarrifo. Tota aquesta porqueria no existia i si n'hi havia, no estava a l'abast de tothom, com ara...
      Ai Xexu! A vegades costa saber què has de fer, prendre decisions, saber els límits, tenir seguretat i confiança en tu mateix, no deixar-se arrossegar per les modes, costa, sí... però cal fer-ho!

      Elimina
  3. Ui, jo escriuré poquet, per compensar... Realment aquests vídeos ens ensenyen conseqüències ben esgarrifoses de les drogues i sembla que la seva sola visió, els hauria de fer desdir de prendre aquestes substàncies, però no sempre és així...
    Jo, en el meu entorn més proper, he vist alguna d'aquestes situacions i no em sembla pas que el problema siguin les famílies desestructurades...
    Una família excel·lent amb quatre fills, els tres jovent ben sa, però un, ficat dins d'aquest món on si deixava tot el què tenia i ho compartia amb la novia...Fins que un dia els van trobar tots dos inconscients per una sobredosi, ella morta i ell se'n va sortir, potser perquè era físicament més fort,
    però això va ser el revulsiu que el va fer sortir d'aquest món...Ara és un marit i pare de família ben responsable...
    Penso que no totes les persones som iguals, ni reaccionem de la mateixa manera davant d'els mateixos estímuls, crec que el més important és que sàpiguen dir NO i per això cal que s'estimin ells mateixos i tinguin una bona autoestima!
    I no estic pas d'acord amb la frase que alguna vegada tots hem estat joves i aquí posaré un altra exemple: Una adolescent d'aquelles rebels, que tornava a casa a les tantes de la matinada o al dia següent, però mai va prendre cap d'aquestes substàncies nocives...I no serà perquè no en tingués l'ocasió! A diferència del noi d'abans, estava molt segura d'ella mateixa i tenia l'autoestima en molt bon estat!!!
    Petonets, Judit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser és terrible, a què si? Tu en la teva feina, també deus veure que els valors de les famílies van a la baixa i que moltes criatures van perdudes- No tenen límits, només valoren les satisfaccions inmediates, s'observa una gran crisi de valors, etc
      Per altra banda, hi ha tot aquest mercat de coses que ens aboca al consumisme, sigui el que sigui, per aconseguir objectius sense cap mena d'esforç... I llavors, a la mínima, arriben les decepcions, la mala gestió d'un mateix, la debilitat d'esperit, la caiguda!
      Cada vegada tinc més clar, que en comptes de prohibir, s'hauria de legalitzar, al menys, les màfies desapareixerien i la gent sabria què consumeix, per no acabar l'existència amb aquest sofriment tan gran...

      Elimina
  4. A qui no li agrada experimentar quan es jove? De fet, en experimentar no hi ha problema, el problema es enganxar-se.
    Canviant de tema, si algú vol drogues que es posi en contacte amb mi, faig preus competitius.

    ResponElimina
  5. Discrepo amic Pons. T'atreveixes a experimentar amb verins? A que no?
    Que potser penses que les noves drogues de disseny donen marge per a enganxar-se? Potser tinguis la mala sort que el teu primer viatge, et provoqui una trombosi cerebral i aquí se t'acaba l'experimentació. I no la palmes, no, et quedes babejant en una cadira de rodes mentres els teus pares et canvien els bolquers i els amics s'obliden de tu.

    La segona part del comentari, vull suposar que és una broma, per allò de desdramatitzar... Dir-te només, que en aquest món, els preus competitius van en funció de la puresa, i que moltes vegades les analisis de les substàncies indiquen que de puresa tenen entre el 4% i el 7% entre mig hi ha éter, gasolina, olis industrials, sosa càustica, talc, guix, medicaments caducats, farina (al menys és comestible, tot i que pot taponar els vasos sanguinis) adob de les plantes, i moltíssimes altres coses!

    ResponElimina
  6. Probablement he estat molt dura. Però no em disculparé. Crec que hauriem de ser tots així de durs.
    Ser jove no hauria de ser sinònim de ser un inconscient. Vull veure els joves com a persones intel.ligents!!!
    Però no són només els joves els que consumeixen. Sabeu que la mitjana de consumidors està en els 30-35? Ni tampoc depèn de la classe social. El que sí que depèn de la classe social és el tipus de droga que consumeixen i la qualitat d'aquesta.
    Sabeu que en informes de la DGT el consum de drogues està igualat amb el d'alcohol i que sovint van junts? Us imagineu quin perill per la carretera?
    I després van i volen prohibir fumar al carrer... si és que hi ha coses en aquest món que no entendré mai... (Que consti que sóc ex.fumadora)
    En fi, coses, d'aquest món de bojos que vivim... :)

    ResponElimina
  7. Estic completament d'acord, Judit, ni em val "el tots hem estat joves" ni , "tot s'ha d'experimentar"...De vegades frivolitzem amb coses que poden tenir conseqüències fatídiques...
    Em quedo amb la imatge de la noia que va amb bicicleta per la platja...Tot i que penso que hi ha gossets que tenen molta sort, he, he...:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les persones sí que tenim sort de poder compartir la nostra vida amb una mascota... (o més d'una!)

      Elimina
  8. És un post dur i amb informació esgarrifosa i allò que encara és pitjor, real!!. Penso que la informació és fonamental, clara i sense embuts, cert que tots hem esta joves adolescents i que els perills, les modes mortíferes, són a l'abast de la mà, per això créixer amb uns valors i amb informació des de casa, a les escoles...és fonamental!. Saber dir NO quan encara s'hi és a temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho crec jo també Audrey, per això, no em canso mai de denunciar, d'investigar, de compartir, perquè penso que és molt terrible i cal combatre-ho en la mesura que es pugui, perquè tots aquests delinqüents no visquin a costa dels més dèbils...

      Elimina
  9. Buf, i tant que fa por però tots els pares i mares ho farem el millor que podrem, segur! I potser els nostres fills se'n recordaran d'alguna cosa que els hem dit, o fet... que els ajudarà a no caure en aquest infern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Loreto!!! No ens rendirem! Estarem amb els ulls oberts i ens farem les pesades una vegada rera un altra, i alguna cosa quedarà!!! :)

      Elimina