divendres, 30 de maig de 2014

DONEM ALES A LA CREATIVITAT!


A les entrevistes de feina ningú pregunta quin ha sigut l'últim dia que has agafat un pinzell, o que has tocat els botons de l'acordió, o que has ballat fins a la matinada. A les entrevistes de feina, només miren de quina universitat vens, quantes llengües parles, quina és la teva experiència laboral (si tot és massa bo tampoc no et volen, perquè t'haurien de pagar massa)

Amb tot això vull dir, que només es valoren uns aspectes de la personalitat de les persones i deixen de banda uns altres que potser són molt més importants. En temps on tothom presumeix de la importància de les intel.ligències múltiples, es continua mantenint un sistema educatiu i laboral encaixonat en vells patrons que ja no serveixen...

Hi havia una vegada una nena, Gillian Lynne, els seus pares estaven desesperats perquè no paraven de rebre queixes de l'escola. En aquells temps encara no hi havia establert el terme hiperactivitat. Un bon dia, per recomanació dels professors la van portar al psicòleg. 
Després de la visita, el psicòleg va dir a la nena que sortia a parlar amb els pares i que s'esperès uns minuts. La radio de la consulta estava encesa. El psicòleg va cridar als pares i els va dir:

- Vinguin, i observin.

La consulta tenia una paret amb un mirall negre i des de fora es podia veure l'interior sense ser vists. La nena ballava...

- Aquesta nena no necessita un metge, el que necessita és una escola de ball!

Fomentem un formació justa, un lloc de treball just, deixem sortir allò meravellós que hi ha dins de cadascú de nosaltres, donem ales a la creativitat!






19 comentaris:

  1. molt cert el que dius, cadascú necessita anar pel seu propi camí, però aquesta societat ferotge només ens marca un

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cercarem dreceres Xelo! Des de quan som tan obedients???

      Elimina
  2. Creu-me que detesto les entrevistes de feina, les trobo carregoses i injustes, en això hi estem d'acord. Però crec que barreges coses, i que molts cops no entenem la transacció que es fa en una feina. Qui et contracta vol un robot, vol que facis una feina concreta per la qual tens formació, i li és ben igual la teva creativitat. Tret que la feina dugui implícita una gran càrrega creativa, però fins i tot aquí parlaran més els teus treballs previs que qui ets i que fas quan no treballes. Si vols ballar, busca una feina on s'hagi de ballar. Si vols treballar d'oficinista, més val que siguis ràpida amb la mecanografia, coneguis els programes informàtics i que parlis alguns idiomes. Ja ballaràs en les teves estones lliures. O fins i tot a la feina, tots ho hem fet, però no et pagaran per fer-ho, i més val que no t'enxampi el cap, perquè no li farà gràcia que siguis tan artística. El mateix pots aplicar a qualsevol talent que no s'adeqüi a la càrrega laboral que tindràs. Et paguen per fer una feina, no volen ser els teus amics ni descobridors.

    Com sempre, en XeXu, tirant per terra el positivisme i les bones intencions des de l'any 1978. Però és que cal ser realista. Es pot millorar la formació que rebem, i tant, es fa força malament. Ens podem encarar a feines que s'adaptin millor a les nostres capacitats, i tant, es fa força malament. Però no demanis que en una entrevista de feina quedin impressionats per una cosa que no els va ni els ve, que no demanen i que, és més, no tenen interès que explotis perquè els faràs perdre el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no les detesto, no n'he fet mai cap. Sempre he fet el que he volgut i quan ja n'he tingut prou he canviat de decorat (En aquest aspecte he tingut sort i aprofito per donar-ne les gràcies)
      Tu ets un robot? Jo no sóc un robot, ningú em pot contractar com a tal.
      Una de les claus de l'èxit d'Obama es que té la capacitat de ballar en qualsevol lloc. Si ets un màquina escrivint a l'ordinador i un crac en el programa de torn de comptabilitat però no tens pebrots per a sortir a esmorzar amb els companys i encaixar una broma, probablement duris el mateix que un xiclet a la porta d'un cole. Et poden pagar per a fer una feina, i també deixar de pagar-te si no segueixes les normes, però ningú viurà la vida per a tu... i ningú et podrà fer feliç si no ho ets. Hem après a conformar-nos amb engrunes, i a deixar de somriure massa sovint (l'amenaça de quedar-se sense feina en temps de crisi pesa tant que no gossem ni dir que n'estem fins als collons)
      Doncs si algún dia entrevisto amb algú per oferir-li feina, la primera pregunta que li faré serà si li agrada ballar i si balla sovint. La segona si li agraden els canvis i si té iniciativa, i la tercera... quan temps dedica al dia a somriure per dins (i per fora, està clar) I si té ganes d'a'prendre, i si li agrada la gent, i si és optimista, i quins hobbys té, perquè crec que abans que res, som persones!
      I et deixo aquest enllaç amic Xexu per si hi vols fer un cop d'ull. És bonic veure que tot allò que sempre havies pensat i et semblava una bogeria, hi ha gent que hi creu!

      http://youtu.be/oDzNACJ9e40

      Una abraçada ben gran!!!

      Elimina
    2. Trobaria força injusta una entrevista així, perquè a mi no em contractaries. En canvi et perdries un treballador implicat i que genera bon ambient i confiança amb els companys, sempre que mostrin també implicació i voluntat de fer-ho bé. Algú que no et deixaria penjat si li demostraves que el valores. Però és clar, no ballo, i no somric gratuïtament, només quan tinc motius per fer-ho. Res, no treballaré per tu.

      Elimina
    3. Catxis!!!! Estic convençuda de que és així Xexu! Potser no treballarem mai junts (qui sap?) Però sigui com sigui els punts de vista diferents mostren un ventall més ampli de les coses, i només per això ja són enriquidors :)
      Abraçada!!!!

      Elimina
  3. Jo treballo en una biblioteca, on, de tant en tant, puc fer coses creatives, barrejades en d'altres de més mecàniques. Els blocs m'agraden més, però la feina m'omple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també treballo en una biblio Helena! i mare meva!!!!!! Quantes coses es podrien fer amb imaginació i ganes (amb pressupost també, però sense ens arreglem prou bé i aquí hi té a veure la imaginació i la creativitat) Amb polítics més creatius, no caldrien tants pressupostos, però es clar, si piules massa, al carrer.
      Doncs que cois! Quan et tanquen una porta, potser t'estan obrint un món!

      Elimina
  4. Cert, a cap entrevista de feina m'han preguntat si tinc un bloc d'èxit i tampoc li han demanat referències sobre mi al meu peix....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jjajajaj, que tontos Pons. Si preguntessin, veurien que ets un paio ferm, imaginatiu, amb sentit del humor, irònic, ràpid (val, val, ja paro)
      I si li preguntessin al teu peix, diria que ets una mala persona per tenir-lo tancat en un espai tan reduit... O sigui, per sintetitzar, no prenguis mai el teu peix a una entrevista de feina (per si de cas li pregunten) De totes maneres, si per un foradet veiessin que tens l'aigua impecable, s'adonarien que , d'entrada, ets un tipus curiós! :)

      Elimina
  5. I aquí, fins fa poc, no hi havia estudis reglats d'escriptura creativa... No interessa educar-nos en la creativitat, perquè això faria que deixéssim de ser robots organitzats.

    ResponElimina
  6. No, no, no, no interessa gens, no fos cas que pensessim i ens adonessim que ens estan fotent per totes bandes.
    No sé si haureu llegit o vist l'obra El metode Grönholm... així és com ens tracten. I si treballes a l'administració, uffffff, llavors ja estàs al cap del carrer!
    Faig una instància per demanar permís per a fer una instància que a la vegada prega fer una instància, per a fer una consulta d'una instància per poder moure una cadira d'una taula a l'altra; i quan a passat per aprovació de la reunió per poder passar a comissió de govern i aprovar-se en ple ordinari o extraordinari, segons s'escaigui, la resposta va de secretaria, a intervenció, a correu intern, a departament, i finalment arriba i la cadira ja no existeix i la taula fa dos anys que va ser retirada.
    Això sí, hem fet tots molt bona feina, perquè estem entrenats i titulats per a fer-ho exactament així.
    Petonets Sílvia, directament, sense interferències i sense permís!

    ResponElimina
  7. Donem ales a la creativitat per enriquir-nos com a pesones, però toquem de peus a terra, no siga cosa que caiguem a l'abisme on, de segur, no hi ha angelets per evitar-nos el colp. Crec que Xexu té raó. Tant de bo les coses foren d'una altra manera, sí, tant de bo siguem capaços de canviar-les, sí, però la primera cosa per poder somriure és poder menjar cada dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Floretes! Per canviar qualsevol cosa, el primer pas es voler fer-ho, amb decisió, amb convicció, amb ferma resolució.
      Si tenim por, el món s'atura!
      Abraçada!!!

      Elimina
  8. Jo, per sort, no n'he hagut de fer mai cap d'entrevista de feina, però en part entenc que es cenyeixin a les preguntes que siguin més adients a la que vols fer...Dic en part, perquè sinó es té en compte la creativitat de la persona, segurament s'obliden que pot repercutir de forma molt favorable al seu treball sigui quin sigui...La música, la poesia, la pintura i totes les arts, fan que la persona sigui molt més sensible i mai es comportarà a la feina com un robot...
    Petonets Judit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser!!! Sí, ho comparteixo. Si tenim sensibilitat amb les coses també en tindrem envers les persones!
      La creativitat, tot i que té un gran factor genètic, també es pot despertar i entrenar, com tot, però la gran barrera són les ganes!

      Elimina
  9. Doncs en l'àmbit de l'escola també és complicat: els nens han d'aprendre tantes coses "d'utilitat", fan tantes extraescolars, esport etc que els costa trobar el moment de ser creatius. I la majoria d'escoles, per més que vagin de modernes, la fomenten poc, la creativitat, més aviat són un obstacle. Potser seria millor que no fessin cap activitat extra i deixar-los jugar a casa. Llàstima que els horaris laborals dels pares no ho permeten.

    ResponElimina
  10. Clar! Tot està ben lligat, tot forma part de l'engranatge!
    Consumir, endeutar-nos, treballar i treballar, deixar els nens per aquí i per allà per poder treballar i el que guanyes vas pagant, la hipoteca, el cotxe, els menjadors, les actitvitats extraescolars, els aniversaris, les escursions, etc, etc i no acabariem...
    Ens han estafat... i a la vegada ens hem deixat estafar...
    Molta titulació universitaria i tothom sense feina, molta especialització i un sou de birria (per no dir merda), molt vendre la moto que una bona preparació t'obrirà les portes del cel... Quan el cel, està dins de cadascú de nosaltres! Però... cuidado, no vagi ser que ho descobrim i no ens puguin manipular més!
    A l'escola, feu el que podeu, perquè mira que amb els personatges que hi ha... sense cap mena d'ordre ni concert, qualsevol treballa!

    ResponElimina
  11. I els que no tenim cap vocació? Què fem?

    ResponElimina