dimarts, 23 de desembre del 2014

ESTIMAT SANDOR MARAI


Com m'agradaria seure en aquesta cadira buida... i mirar-te, i donar-te les gràcies per haver-me regalat instants màgics de lectura. 

Saps? Alguns dels teus llibres ocupen els llocs més destacats de la meva llista de lectures que m'han apassionat! 

La dona justa, L'herènciaa d'Eszter, L'estranya i ara..., tot just en aquest mateix instant, he acabat L'última trobada. I encara tinc el cor que em batega d'emoció i no pel que passa, sinó per com ho senten els personatges, com ho sento jo, des de fora, només com una espectadora... 

Quin domini sobre les grans passions humanes! Quants silencis, quanta paciència, quin autoaprenentatge has fet durant quaranta-un any, quina lliçó... Meravellós llibre! El meu millor regal de Nadal d'aquest any. 

Un dia d'aquests, quan tingui temps, actualitzaré la meva llista de lectures d'enguany. Potser aquests dies que estic per casa rodejada de llumetes, d'olors delicioses, de dolços, dels riures del jovent, potser tindré temps d'instal.lar-me a l'estudi i posar al dia les meves emocions amb la teva companyia, senyor Marai... Quan vulguis, la fem petar! Obviem els fets del 89 i seguim endavant...

divendres, 12 de desembre del 2014

EL COLOR DELS SENTIMENTS


           Aquest és el títol del meu nou conte!

"Tinc una capsa d'aquarel.les al meu interior i un pinzell invisible
 que dóna color als meus dies"

La Peluda és un personatge que va canviant de color depenent del dia de la semana o del seu estat d'ànim. 

Les il.lustracions són de Maria Garcia i la traducció a l'anglès de la Cati Garcia. És un conte adreçat als primers lectors, doncs combina la lletra de pal i la lletra lligada. I també porta sorpresetes!!!

Anem saborejant el Nadal amb noves lectures!!!

diumenge, 21 de setembre del 2014

BEGIN AGAIN...


Després d'un estiu ben mogudet fent coses i anant amunt i avall, estem a punt d'obrir la porta a la meva estimada Tardor. 
I com que tot té la seva part positiva, encara que de vegades no ho veiem, una nit a l'hospital dóna per a molt! Fins i tot per a descobrir aquesta meravella!!!

Aquí en deixo un tastet!


dimarts, 26 d’agost del 2014

PRACTICANT TAI-TXI...






Se m'acaben les vacances... Però no em sap greu, ha estat un estiu ben aprofitat. Una vegada més he gaudit d'allò que tinc a l'abast de la mà i he aprofitat per a descansar de rellotges i horaris i m'he dedicat a fer allò que m'agrada més del món, anar a deshora!

Aquest any he recuperat la pràctica del Tai-txi i he aprofitat per a millorar tècnica. A mi, que sóc inquieta de mena, em va molt bé poder fer aquest tipus de meditació en moviment, tant a nivell físic com mental. El Tai-txi és també una art marcial (encara que no ho sembli) per això treballa aspectes com l'equilibri, la concentració, la força, el repartiment del pes, la coordinació o l'harmonia en el flux de moviment. El fet de poder-lo practicar en grup però a la vegada en silenci el fa doblement atractiu!!!


dimarts, 12 d’agost del 2014

PER QUÈ?


Les persones que tenim jovent a casa tenim por de les drogues. Són fàcils d'aconseguir, són relativament barates i en principi resulten atractives. Res més enganyador. Només són la porta cap a l'infern!

A banda d'aquest documental fet per National Geographic, us deixo uns enllaços horribles i esgarrifosos que crec que hauriem d'ensenyar als nostres  joves. Només podem ensenyar-los a dir NO, només els hi podem donar informació perquè puguin decidir escollir el camí cap a la llibertat!

Efectes de les sals de banys

Efectes de la droga Krokodril

Abans i després de les anfetamines i les metanfetamines

Últim concert d'una gran cantant...


Realment quan comencen a consumir volen tenir aquest final? Jo no ho crec... 
Per què interessa malmetre a les persones? Per què no pensin? Per què no es queixin? Per poder-los manipular? Legalitzar seria millor? Com erradicar tota aquesta porqueria? Com fer entendre que a la vida hi ha coses molt i molt boniques? Com explicar-los el valor de les petites coses de cada dia? Com fer-los veure que tot plaer necessita un esforç? Com protegir-los d'aquesta merda? I la preguna més important de totes (al menys per a mi) Què els manca per haver de recòrrer a tots aquests tipus de substàncies letals que els destrueixen a ells i a tot l'entorn familiar? 
Al món hi ha coses boniques que aporten pau i tranquil.litat, que són un camí cap al constructivisme i la felicitat, que ens fan créixer com a éssers humans. No voldria acabar el post amb un missatge negatiu i us deixo idees alternatives :)











dijous, 24 de juliol del 2014

ORXATA! Mmmmmmmmmm!!!


Aquestes són les plantes Ciperys Esculentus, vaja,
 les plantes d'on surten les xufes.


Aquesta imatge mostra la part de la planta on creix el fruit.



I aquestes són les xufes! Les responsables totals d'això tan deliciós:


L'orxata

Recepta per a fer la nostra orxata

Ingredients per a 4 persones

- 1 litre d'aigua mineral.
- 250 gr de xufes ben netes i remullades 12 hores previament.
- 40 grams de sucre.

Elaboració

Triturem amb la batadora les xufes i mig litre d'aigua. Ho colem amb un colador de roba perquè quedi ben suau. Afegim la resta de l'aigua i el sucre i remenem.

Fàcil, refrescant i deliciós!!!

dijous, 10 de juliol del 2014

SEMBRAR...



Sembres un pensament  i reculls una acció.
Sembres una acció i reculls un hàbit.
Sembres un hàbit i reculls un caràcter.
Sembres un caràcter i reculls un destí!

Però res de tot això serà possible sense desig, capacitat i esforç...



dimecres, 2 de juliol del 2014

OH, BE A FINE GUY/GIRL, KISS ME!


"Oh, sigues un/a bon/a noi/a, besa'm" En català , aquesta frase no significa res des d'un punt de vista astronòmic, però en anglès resulta que és la regla que utilitzen els estudiants d'astrofísica del món per recordar l'ordre de les diferents classes espectrals en les quals es classifiquen les estrelles:

O, B, A, F, G, K, M


Durant la década de 1880 es va emprendre la macro tasca de catalogar les estrelles segons el nombre de línies d'absorció. El grup encarragat de fer-ho estava format exclussivament per dones que durant anys van classificar pacientment els espectres de milers d'estrelles!

Primerament, els grups que anaven sorgint,  es classificaven seguin l'ordre alfabètic (A, B, C... ) L'any 1920 Cecilia Payne-Gaposchkin va establir la relació definitiva entre les diferents classes espectrals per ordre decreixent de temperatura i va quedar la seqüència tal i com està.

L'espectre O correspon a estrelles blaves i amb temperatures dels 30.000 kelvins, per contra, l'espectre M correspon a estrelles vermelles i fredes, amb  temperatures de vora 3.500 kelvins. El nostre Sol, com a curiositat,  correspon al tipus G amb temperatures de 5.500 kelvins.

Així que si alguna vegada escolteu la frase, no penseu que us fan una proposta sensual, assegureu-vos de que potser només s'està parlant d'astrofísica! 

dijous, 26 de juny del 2014

A LA RECERCA DEL NO -RES...

El farmacèutic de Figueres. Salvador Dalí

El pare d'Alexandre Deulofeu, filòsof català i gran amic de Dalí, era l'apotecari de Figueres. Sovint se'l podia veure abstret, capcot o simplement mirant a l'infinit mentres recorria grans distàncies a peu. 
Un dia el seu fill li va preguntar:

- Pare, sempre aneu capficat d'aquí cap allà. Què busqueu?
- Res, no cerco res. Ni cap camí (pesats a vegades amb la metàfora del camí) ni cap destí. Estem atontats per la nostra inutiliat i pensem que hem de buscar alguna cosa. Tenim melancolia de no se sap què... que no serveix per a res. I una cosa tinc molt clara, fill meu. No podem trobar res fora de nosaltres mateixos. Busca dins teu i trobaràs les respostes.

Ja m'agradaria a mi que la recerca no fos indiferent a la fita!

dissabte, 7 de juny del 2014

FORA DE TEMPS...





"Damunt la plana inmensa de gris cel en contrast amb el blau terra, corro ràpid cap a tu sense saber-ho! Les teves paraules, Tatiana, accionen el resort de la meva por; i fujo en direcció oposada al teu cor, Tatiana... lluny, tan lluny...
Al cap dels anys refaig el camí de tornada a casa i el meu cor salta de joia quan veig, em veig, en els teus ulls. Tatiana, no abaixis la mirada, t'ho prego!! Mira'm... Perquè el meu cor rellisca sobre el gel sense cap més direcció que el batec del teu, Tatiana!
Massa tard, mentres fora, neva la neu..."

Preciosa adaptació cinematogràfica de la novel.la d'Alexandre Pushkin, Eugene Onegin. Meravellosa, com no,  l'òpera del mateix títol de Txaikovsky.

Opto, si més no, aquesta vegada, per una peça de la banda sonora de la pel.lícula de Magnus Fiennes, bonica, bonica!




divendres, 30 de maig del 2014

DONEM ALES A LA CREATIVITAT!


A les entrevistes de feina ningú pregunta quin ha sigut l'últim dia que has agafat un pinzell, o que has tocat els botons de l'acordió, o que has ballat fins a la matinada. A les entrevistes de feina, només miren de quina universitat vens, quantes llengües parles, quina és la teva experiència laboral (si tot és massa bo tampoc no et volen, perquè t'haurien de pagar massa)

Amb tot això vull dir, que només es valoren uns aspectes de la personalitat de les persones i deixen de banda uns altres que potser són molt més importants. En temps on tothom presumeix de la importància de les intel.ligències múltiples, es continua mantenint un sistema educatiu i laboral encaixonat en vells patrons que ja no serveixen...

Hi havia una vegada una nena, Gillian Lynne, els seus pares estaven desesperats perquè no paraven de rebre queixes de l'escola. En aquells temps encara no hi havia establert el terme hiperactivitat. Un bon dia, per recomanació dels professors la van portar al psicòleg. 
Després de la visita, el psicòleg va dir a la nena que sortia a parlar amb els pares i que s'esperès uns minuts. La radio de la consulta estava encesa. El psicòleg va cridar als pares i els va dir:

- Vinguin, i observin.

La consulta tenia una paret amb un mirall negre i des de fora es podia veure l'interior sense ser vists. La nena ballava...

- Aquesta nena no necessita un metge, el que necessita és una escola de ball!

Fomentem un formació justa, un lloc de treball just, deixem sortir allò meravellós que hi ha dins de cadascú de nosaltres, donem ales a la creativitat!






diumenge, 19 de gener del 2014

UN FINAL DIGNE DE POE...


Ahir vaig veure una pel.lícula que em va tocar la fibra més íntima per varies raons diferents. El professor. Tot i saber que el món educatiu no passa pel seu millor moment, que la desmotivació tant d'alumnes com de professors es fa palesa a tots els centres en més o menys mesura, veure segons quines imatges és com una fiblada a la consciència.

És ben cert que som nosaltres i les nostres circumstàncies... Quantes realitats hem de viure cada dia? Quantes vegades ens hem de posar la careta i fer veure que tot va bé, que tot s'arreglarà, que són situacions circumstancials transitòries?

Però... estem sempre preparats per a fer això? Escollim bé les actituds adequades? Podem fer front amb tota la càrrega emocional que portem amb multituds de fronts oberts?
Què ens porta a vegades a fer o fer-nos tant de mal?

Algunes de les frases de la peli:

 "Tots els professors que estan aquí, alguna vegada han pensat que podrien canviar les coses"
"Aquesta cartera està buida, no té sentiments. Jo tampoc tinc sentiments que puguis ferir"
"El que em fa més por és saber que t'han follat tantes vegades que ja hi estiguis acostumada"
"Tots som iguals. Tots sentim dolor, tots tenim caos a les nostres vides- La vida és molt confusa, ho sé. I també sé que si ho treus fora et sentiràs millor"

I acaba fent una comparativa amb el conte d' Edgar Allan  Poe La caiguda de la casa Usher.

Durant un dia sencer de tardor, fosc i silenciós en que els núvols tancaven el cel, havia creuat jo en solitari, la gran extensió de terreny monòton i, al final vaig trobar, quan les ombres de la nit es deixaven veure, la melangiosa Casa Usher. No sé com va succeir; però, al primer cop de vista sobre l'edifici, una sensació d'insufrible de  tristesa va penetrar el meu esperit. Dic insufrible, perquè aquell sentiment no estava mitigat per aquella emoció semiagradable per a ser poètic, sinó que acull en general l'ànim fins la severitat de les naturals imatges de la desolació o del terror...