"Oh, sigues un/a bon/a noi/a, besa'm" En català , aquesta frase no significa res des d'un punt de vista astronòmic, però en anglès resulta que és la regla que utilitzen els estudiants d'astrofísica del món per recordar l'ordre de les diferents classes espectrals en les quals es classifiquen les estrelles:
O, B, A, F, G, K, M
Durant la década de 1880 es va emprendre la macro tasca de catalogar les estrelles segons el nombre de línies d'absorció. El grup encarragat de fer-ho estava format exclussivament per dones que durant anys van classificar pacientment els espectres de milers d'estrelles!
Primerament, els grups que anaven sorgint, es classificaven seguin l'ordre alfabètic (A, B, C... ) L'any 1920 Cecilia Payne-Gaposchkin va establir la relació definitiva entre les diferents classes espectrals per ordre decreixent de temperatura i va quedar la seqüència tal i com està.
L'espectre O correspon a estrelles blaves i amb temperatures dels 30.000 kelvins, per contra, l'espectre M correspon a estrelles vermelles i fredes, amb temperatures de vora 3.500 kelvins. El nostre Sol, com a curiositat, correspon al tipus G amb temperatures de 5.500 kelvins.
Així que si alguna vegada escolteu la frase, no penseu que us fan una proposta sensual, assegureu-vos de que potser només s'està parlant d'astrofísica!
