El farmacèutic de Figueres. Salvador Dalí
El pare d'Alexandre Deulofeu, filòsof català i gran amic de Dalí, era l'apotecari de Figueres. Sovint se'l podia veure abstret, capcot o simplement mirant a l'infinit mentres recorria grans distàncies a peu.
Un dia el seu fill li va preguntar:
- Pare, sempre aneu capficat d'aquí cap allà. Què busqueu?
- Res, no cerco res. Ni cap camí (pesats a vegades amb la metàfora del camí) ni cap destí. Estem atontats per la nostra inutiliat i pensem que hem de buscar alguna cosa. Tenim melancolia de no se sap què... que no serveix per a res. I una cosa tinc molt clara, fill meu. No podem trobar res fora de nosaltres mateixos. Busca dins teu i trobaràs les respostes.
Ja m'agradaria a mi que la recerca no fos indiferent a la fita!
Està clar que les respostes estan dins, la felicitat comença per nosaltres mateixos. I dic això perquè hi ha gent que té de tot (i no dic material) i tot i així no se senten feliços. Algun problema dins tenen. El difícil és saber trobar-lo, és clar.
ResponEliminaTens raó Xexu! A vegades és més facil trobar la cova del Turmalet, que cercar allò que ens rossega. Però en el cas del farmacèutic abans esmentat, si no busques mai res, quan trobes algo deu ser una sorpresa increïble no???
EliminaEstà mol bé la resposta del pare, aquest senyor tenia molta força interior...Si n'hi ha de persones que van pel món buscant ves a saber què i s'obliden de mirar dins seu...És clar que primer s'ha d'omplir el sac de les emocions, sinó tampoc trobarà res!
ResponEliminaPetonets.
Roser! Doncs Deulofeu va seguir els passos (interiors) del seu pare i va anar més enllà encara fent La matemàtica de la història, on la seva teoria cíclica, fa premonicions interessants basades en fets històrics. Un home interessant...
EliminaLa teoria la tenim clara, la sabem, ens sembla perfecta; ara bé, dur-la a la pràctica potser ja costa una miqueta més... Amb tot, cal no deixar d'intentar-ho.
ResponEliminaUna abraçada!
No ens rendirem no, perquè els objectius són clars i les ganes, encara que de vegades siguin minses, sempre s'acaba remontant!
EliminaTambé sóc del parer que tenim les respostes dins nostre, totes no ho sé, si més no...unes quantes!, ara a vegades estem cecs o no hi volem veure...
ResponEliminaPetonets estiuencs!
Audrey! Einstein creia que no hi havia respostes errònies, sinó preguntes mal plantejades. Potser és això el que passa... Com que no fem bé la pregunta, doncs no trobem la resposta: O potser jo tenim la resposta i no ens agrada, per això pensem que no és la resposta correcta... Ai, ves a saber! Els humans, som tan difícils!!!!
ResponEliminaPetons de colors (blaus, roses, vermells, grocs, taronges, liles, grisos (no), verds, verds mar, negres, de purpurina, florescents, color riures i somriure, color abraçada, color amistat, color vacances, color gràcies guapa!!!!)