"Damunt la plana inmensa de gris cel en contrast amb el blau terra, corro ràpid cap a tu sense saber-ho! Les teves paraules, Tatiana, accionen el resort de la meva por; i fujo en direcció oposada al teu cor, Tatiana... lluny, tan lluny...
Al cap dels anys refaig el camí de tornada a casa i el meu cor salta de joia quan veig, em veig, en els teus ulls. Tatiana, no abaixis la mirada, t'ho prego!! Mira'm... Perquè el meu cor rellisca sobre el gel sense cap més direcció que el batec del teu, Tatiana!
Massa tard, mentres fora, neva la neu..."
Preciosa adaptació cinematogràfica de la novel.la d'Alexandre Pushkin, Eugene Onegin. Meravellosa, com no, l'òpera del mateix títol de Txaikovsky.
Opto, si més no, aquesta vegada, per una peça de la banda sonora de la pel.lícula de Magnus Fiennes, bonica, bonica!
Té bona pinta, ho tindré en compte.
ResponEliminaA veure si t'agradarà... Clar que amb el Ralph Fiennes i la bella Liv Tyler ja és un bon reclam :)
EliminaSí venen ganes de veure-la, també de llegir el llibre, prenc bona nota!.
ResponEliminaPetó!
No he llegit el llibre ni he vist la peli, que per aquest fragment que ens regales, segur que deu ser una petita meravella...Sembla un amor no correspost per ell, que amb el pas del temps s'adona que de la seva equivocació, però arriba massa tard per recuperar-la..."I a fora neva"...
EliminaPetonets, Judit.
Sí ... Ens en fas venir ganes, sí...
EliminaJjajajaj, es van acumulant les coses eh? A vegades fa ràbia no poder donar abast a tot!
EliminaSembla una petita obra d'art, que caldrà veure quan sigui possible.
ResponEliminaUna abraçada!
Doncs suposo que també hi tenen a veure els moments... Hi ha moments que les coses et venen més de gust que uns altres. Això ho noto molt amb la música i el cinema... segons com estic, em motiven més unes coses que les altres. En canvi els llibres, no sé, sempre em venen de gust fer noves descobertes!
ResponElimina