"Al costat d'una finestra, fullejo aquestes pàgines que de sobte, petites gotes en l'oceà del que he viscut, em semblen massa pobres i inadequades per transcriure ni tan sols aquest moment de serenitat.
A fora, la nit clara, remorejant d'estrelles, custodia cares i paraules que no sabré dir mai. Gran part de la meva història arrela en aquesta dolça foscor, semblant potser a aquella que, gran i bona, m'acollirà un dia en la pau que ja habiten el meu pare i la meva mare.
Però no sento tristesa, només gratitud. Si he de tornar a Ítaca, si en els llargs silencis de la meva vida han ressonat alguns instants les notes del vals que els planetes i les estrelles, tan brillants aquesta nit, ballen en l'odissea dels espais, sento que he de donar-ne les gràcies a una multitud de persones, fins i tot a les que he oblidat, que, estimant-me, o simplement sent al meu costat amb la seva presència fraternal, no tan sols m'han ajudat a viure sinó que són, potser, la meva vida mateixa..."
No m'he pogut resistir a compartir aquest instant de les paraules finals de Marisa Madieri a Verd aigua, ja em perdonareu... estic profundament emocionada... Quanta bellesa!
Entenc la teva emoció Judit...És un text preciós, que fa pessigolletes als sentiments... Gratitud per tots els qui l'han estimada!
ResponEliminaHe escoltat la cançó, a mi m'agrada, és de la meva època...
Petonets dolços.
És un petit tresor aquest llibret.I dic llibret, perquè és petitó per fora i inmens per dins! Les paraules finals, el postfinale que li fa el seu marit, és molt bonic també, molt... intensament tendre, ple d'amor, d'admiració, de complicitat...
EliminaLlegir, llegim moltes coses, però quan et toca la fibra la gestió de les paraules (a banda de la història que s'hi explica) és quelcom semblant a un orgasme =:P
La cançoneta? Sí, una mirada enrere!
Abraçada!!!
Que maco... qui sap si la felicitat és sentir aquesta gratitud...
ResponEliminaCarme!!! Doncs la gratitud, les té aquestes coses. La gratitud sincera és com un respir tebi a cau d'orella, com una pau, un benestar...
EliminaPetonet!
En aquestes hores de la nit, després d'una dura jornada laboral, immers en la foscor, bombardejats de notícies negatives, un breu i bell parèntesi abans de conciliar el son.
ResponEliminaBona i fructifica matinada.
Gregori!!! Quants dies! Estic contenta, que les paraules de Marisa Madieri t'hagin acompanyat en una hora tant especial... Potser la millor hora per a rebre-les amb tot el seu sentit plè. El final del dia, el final d'una tasca feta, el final d'una vida, el final d'una història...Com m'alegro que t'hagin acaronat la matinada!
Eliminapsee no està malament...
ResponEliminaPons! Uauuuuuuuuuuu! Aquest "no està malament" m'agrada molt!!! Vostè que és tan exigent i crític (cosa que m'agrada) perquè ara mateix, em fa somriure!
EliminaVeritablement preciós.
ResponEliminaFloretes! Sí, sí, però només és una petita mostra del que és tot el llibre. Així de boniques i enfilades estan totes elles.
EliminaUn dia, quan tingui temps, en faré un recull de les que més m'han agradat, pequè les pogueu saborejar amb mi!
Petonet!
Unes paraules bellíssimes i que recullen tanta serenor. És cosa de la gratitud. com una carícia.
ResponEliminaPetonet i gràcies per compartir!
Quina enveja (sana) sentir aquesta pau, transmetre-la i de pas, com tu dius, deixar-la anar com una carícia (pels neguits dels altres)
EliminaAlgún dia, tots hi arribarem!!!!
La frase "no sento tristesa, només gratitud" és bonica, i fa pensar.
ResponEliminaJosep! és bonica, sí. Seriem tots capaços de canviar les nostres tristeses per gratitud? Potser seria un bon camí a seguir!
Elimina