MARICÓN L'ÚLTIM!

- Ai pobret, no li facis cas, que no ho veus que no arriba?
- No sé perquè li dones tantes voltes, no ho té tot. (O una altra versió, li falten 10 minutets)
- Què vols que faci un desgraciat/ada com ell/a? Prou pena que té.
- Pobra gent, desgraciats ells que no tenen on caure morts.

I així aniriem sumant. Quantes vegades no ens  hemt hagut d'escoltar això? Doncs, mira, jo ja en començo a estar farta.

Et posen algú a la feina, que cobra igual que tu, que penca menys (molt menys), que a sobre li has d'anar fent allò que no sap, no vol, no pot, o no li surt l'allà, i és ai pobret/pobreta.

Algú et fa la gran putada i quan ho expliques, la culpa es teva, perquè ves, què vols esperar d'algú que és més curt que la cua d'un conill.

Tens un pirat a la family i pren paciència perquè no ens hem de posar tots al mateix nivell que després només hi ha problemes. I au, a callar en benefici de la pau general, mentres tu vas treient foc pels queixals amb una enrabiada de por.

S'ha de ser comprensiu, solidari, voluntari, tolerant, pacient, generòs, ajuntar l'índex i el polze tot fent rodoneta mentres vas murmurant ommmmmmmmmmmmmmm! sobretot, tractar bé als inmigrants encara que et robin, t'extorssionin, et plantin cara, etc, perquè ningú no et titlli de racista, pagar religiosament les factures encara que t'estafin i que les teves queixes a les oficines dels consumidors treguin telaranyes o et diguin que la llei no t'empara. Mantenir tota una colla de lladres i poques-vergonyes que com que no tornen lo que van robar marxen a Suissa i a sobre van a esquiar, i seguiriem i seguiriem...

I com que no ens podem enfadar amb els altres (perquè és políticament incorrecte) ens enfadem amb nosaltres mateixos (al menys jo) I m'agafen ganes de cridar als quatre vents que qui no tingui feina que vagi cap al seu país amb tota la carretada de crios, dones, cunyats, parents i familia tota, que qui estigui tarat que el tanquin, que a quí li faltin deu minuts (o un quart d'hora) que cobri per la feina que fa, que aquells poquesvergonyes que roben, ho tornin, que l'Aznar es foti la llengua al cul i que no tirin tant de voluntariat i que lloguin a la gent, que de feina ja n'hi ha per a fer, i molta, però els qui sempre remenen les cireres  i s'embutxaquen doncs que treballin, que per això els vam votar. I si no ho saben arreglar, doncs al carrer, a pagar, com naltros, o a fer voluntariat, que falta els hi faria amb les pagues vitalícies que tenen.

Però naltros, tots aguantem i obeim. I si algú té una idea xula, li boicotegem, perquè sembla que ens agradi estar malament i buscar tres peus al gat.

Cal perdre la por, agilitzar, eliminar burocràcia (sobretot la de dalt que no serveix per a res) cal treballar, i si no hi ha feina, generar-la, perquè s'ha de deixar de parar la mà. Que la gent el que vol es treballar i no anar a fer cues als menjadors socials i als bancs d'aliments. Que quan veus que molta d'aquesta gent porten un mòbil més formós que el teu amb internet i tot, jocs, tons i tota la pesca, penses... Què hi faig aquí, la gilipolles? No n'hi ha per un paquet d'arròs o de pasta, però d'on surt això? Que algú m'ho expliqui, perquè estic en crisi de valors. Sóc curta, però no estúpida!

http://youtu.be/BCe-dVe5y3w