diumenge, 24 de novembre del 2013

MARICÓN L'ÚLTIM!


- Ai pobret, no li facis cas, que no ho veus que no arriba?
- No sé perquè li dones tantes voltes, no ho té tot. (O una altra versió, li falten 10 minutets)
- Què vols que faci un desgraciat/ada com ell/a? Prou pena que té.
- Pobra gent, desgraciats ells que no tenen on caure morts.

I així aniriem sumant. Quantes vegades no ens  hemt hagut d'escoltar això? Doncs, mira, jo ja en començo a estar farta.

Et posen algú a la feina, que cobra igual que tu, que penca menys (molt menys), que a sobre li has d'anar fent allò que no sap, no vol, no pot, o no li surt l'allà, i és ai pobret/pobreta.

Algú et fa la gran putada i quan ho expliques, la culpa es teva, perquè ves, què vols esperar d'algú que és més curt que la cua d'un conill.

Tens un pirat a la family i pren paciència perquè no ens hem de posar tots al mateix nivell que després només hi ha problemes. I au, a callar en benefici de la pau general, mentres tu vas treient foc pels queixals amb una enrabiada de por.

S'ha de ser comprensiu, solidari, voluntari, tolerant, pacient, generòs, ajuntar l'índex i el polze tot fent rodoneta mentres vas murmurant ommmmmmmmmmmmmmm! sobretot, tractar bé als inmigrants encara que et robin, t'extorssionin, et plantin cara, etc, perquè ningú no et titlli de racista, pagar religiosament les factures encara que t'estafin i que les teves queixes a les oficines dels consumidors treguin telaranyes o et diguin que la llei no t'empara. Mantenir tota una colla de lladres i poques-vergonyes que com que no tornen lo que van robar marxen a Suissa i a sobre van a esquiar, i seguiriem i seguiriem...

I com que no ens podem enfadar amb els altres (perquè és políticament incorrecte) ens enfadem amb nosaltres mateixos (al menys jo) I m'agafen ganes de cridar als quatre vents que qui no tingui feina que vagi cap al seu país amb tota la carretada de crios, dones, cunyats, parents i familia tota, que qui estigui tarat que el tanquin, que a quí li faltin deu minuts (o un quart d'hora) que cobri per la feina que fa, que aquells poquesvergonyes que roben, ho tornin, que l'Aznar es foti la llengua al cul i que no tirin tant de voluntariat i que lloguin a la gent, que de feina ja n'hi ha per a fer, i molta, però els qui sempre remenen les cireres  i s'embutxaquen doncs que treballin, que per això els vam votar. I si no ho saben arreglar, doncs al carrer, a pagar, com naltros, o a fer voluntariat, que falta els hi faria amb les pagues vitalícies que tenen.

Però naltros, tots aguantem i obeim. I si algú té una idea xula, li boicotegem, perquè sembla que ens agradi estar malament i buscar tres peus al gat.

Cal perdre la por, agilitzar, eliminar burocràcia (sobretot la de dalt que no serveix per a res) cal treballar, i si no hi ha feina, generar-la, perquè s'ha de deixar de parar la mà. Que la gent el que vol es treballar i no anar a fer cues als menjadors socials i als bancs d'aliments. Que quan veus que molta d'aquesta gent porten un mòbil més formós que el teu amb internet i tot, jocs, tons i tota la pesca, penses... Què hi faig aquí, la gilipolles? No n'hi ha per un paquet d'arròs o de pasta, però d'on surt això? Que algú m'ho expliqui, perquè estic en crisi de valors. Sóc curta, però no estúpida!

http://youtu.be/BCe-dVe5y3w

7 comentaris:

  1. No ets curta, no, Judit, que tens més raó que un sant! Bravo per atrevir-te a fer aquest post!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Ui Judit, quina emprenyamenta ( amb perdó) que portes avui...
    Penso que qui més qui menys hem viscut o vist situacions que ens han portat a fer-nos aquestes preguntes que ningú ens contesta...
    Però jo diferenciaria els que tenen una cara que se la trepitgen, de qui té problemes reals, que també n'hi ha, encara que, de vegades, és difícil fer-ne la tria...
    Petonets de paciència( quin remei)...

    ResponElimina
  3. Ja ho diuen, de tan ser bona persona acabes sent tonto...

    Jo no tinc problemes, jo m'emanfado amb qui s'ho mereix, sigui jove, sigui vell, sigui blanc, sigui negre, sigui llest o sigui tonto.

    ResponElimina
  4. Bé, són aquestes coses que no s'entenen, gent queixant-se de com li van les coses, explicant les penes, però el mòbil que no li treguin, fins i tot el cotxe. La crisi de valors o d'intel·ligència és més profunda que l'econòmica. Veig que t'has quedat molt a gust amb el post, i és que de vegades cal, que quedem sempre com els ximples no és agradable. Deixa'm ser dolent, fins i tot algú amb tanta pau interior com tu necessita cagar-se amb tot de vegades, oi?

    ResponElimina
  5. Et note emprenyada. Desfoga't, desfoga't a gust!

    ResponElimina
  6. Crec que les generalitzacions no valen, s'ha de destriar, tal com diu M. Roser, casos concrets, persones concretes...

    ResponElimina
  7. Uiiiii t'han tocat el que no sóna!, per dir-ho d'alguna manera...Expliques fets que em sónen força i ben clar!. El fet és que sí tendim a disculpar, a amagar el cap sota l'ala, a vegades... i no pot ser!. Però no generalitzem, que sí hi ha persones amb problemes reals, com també hi ha reials estafadors. Saps em quedo amb que 'cal pedre la por, agilitzar, generar feina...', com avui escoltava, apendre de ben petits a ser emprenedors, a buscar solucions, a generar idees, ens serveria en tants àmbits de la vida!. I menys 'burrocràcia' que en tenim molta!. I no ets persona de no dir les coses...:-), ni curta, ni estúpida, no pas!, però hi ha parets difícils d'aterrar.

    Petó gran com el teu ♥

    ResponElimina