dijous, 4 de juliol del 2013

NO TOT ÉS GRIS...



Diu ell, Gabriel Pacheco,  un fantàstic il.lustrador mexicà que sempre comença amb el gris. Un gris claret, neutre, que li dóna la porta d'entrada a molts altres colors. Diu ell, que va més lluny de les paraules que li mostra l'autor, i és cert. Quan mires les il.lustracions pots trobar aquells detalls simbolistes que et porten a un espai paral.lel més enllà del text. 
I es que, quan mires una il.lustració i t'emociones, vol dir que allà, amagat entre el gris i les llums, hi ha molt més que colors!

11 comentaris:

  1. M'agraden especialment les que reflecteixen la llum de la finestra al terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'agradin novesfloretes!!!
      Síii, són molt xules =:)

      Elimina

  2. Més enllà de la mateixa imatge s'oculta l'intangible inherent a tota creació...

    Felicitats pel te bloc. Me n'he fet seguidor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Judit, és veritat no tot es gris, sempre s'amaga alguna espurna de color o d'il·lusió...M'agraden aquestes petites taques de color que hi ha en cada una de les imatges, de tonalitats suaus, del vídeo...

      Com diu la cançó de la solidarita: "Ni tot és blanc ni tot és negre, de tots colors millor".

      Elimina
    2. Eiii Jordi! Benvingut al cinquè vagó, sempre és un plaer fer el viatge amb companyia!!!

      Roser sí, sí, sí, pintem un arc de Sant Martí!

      Elimina
  3. I la música que acompanya les il·lustracions? També és bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, és xula, Dead Can Dance és un duet que fa unes peces originals. Utilitzen instrumentació antiga i treballen sovint amb música ètnica d'arreu del món fusionant tota mena d'estils i estètiques. Sonen diferents, especials...

      Elimina
  4. Mai el color gris, m'havia semblat tan bonic...Veure més enllà del gris, tot un repte, tot un triomf!.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi el gris no m'agrada gens ni mica. L'utilitzo molt poc en tot. Però m'adono, que qui el sap "explotar" pot donar força joc. En Pacheco n'és un mestre com pots veure i en Benjamin Lacombe també. A primer cop d'ull, són il.lustracions tristes, introspectives, però si les mires amb deteniment, totes tenen una llum especial, com una porta de sortida més enllà, al desconegut...

      Elimina
  5. Són molt maques... les he mirat aquest matí, però veig que he marxat sense dir res... :)

    ResponElimina
  6. Afortunadament no tot és gris, tot i que el gris, s'ha demostrat que també és bonic. Sobretot ben combinat ;-)

    Josep

    ResponElimina