dilluns, 29 de juliol del 2013

LA MORT D'UNA PAPALLONA SEMPRE ÉS TRISTA...


He hagut d'esperar quatre mesos per obrir el meu regal d'aniversari. Una dolça i meravellosa espera! 
Aquesta vegada el cinquè vagó ha fet parada al Liceu, tenia una cita important...
 Madama Butterfly m'hi esperava, vestida de blanc, il.lusionada, enamorada, entregada, feliç, innocent...

Quant triguen a Amèrica els pit-rojos a fer el niu? -Va preguntar -El meu estimat em va dir que tornaria quan els pit-rojos fessin el niu. Aquí, a Nagasaki, ja l'han fet tres vegades...

I els ulls s'em van omplir de llàgrimes. Santa inocència! Que cecs poden arribar a ser els ulls quan no es vol veure. Que cruel, trencar el cor de les persones sense cap necessitat. Que bonic tenir la capacitat d'emocionar-se amb els sentiments dels altres. Això vol dir que estem vius, que el cor batega! 
Tic-tac, tic-tac, no t'aturis cor meu! Com hauria pogut gaudir com ho vaig fer si no hagués estat capaç de posar-me a la pell de Cio-Cio-San?

Vull donar les gràcies a les meves filles, a la meva família, als meus amics i amigues, i a tothom que hi va participar per ajudar-me a omplir el sarronet dels somnis!!! Durant tres hores em vaig sentir com al cel. Gràcies amb tot el meu cor...

Aquí us deixo part d'aquest moment





12 comentaris:

  1. Curiós, ahir vaig llegir un altre post d'algú que ha anat a veure l'òpera aquest mateix cap de setmana, potser vau compartir sessió i tot. No cal dir que les sensacions descrites són les mateixes. Però la frase que has destacat encongeix el cor, eh? Pensar que algú creu tan cegament en algú altre... aquesta ingenuïtat. Sembla que hem vingut a aquest món a patir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nooooooo! Hem vingut per aprendre Xexu. Pot costar més o menys, podem veure-ho tot fosc, fins i tot podem permetre'ns que ens guanyi la tristor per uns instants, però ens cal mirar enllà i pensar, que per sort, tot passa, tot, tot, fins i tot allò que ara veiem tan gros.

      Tornaràs a somriure ben aviat!!!

      Elimina
  2. I que malgrat tot el cor no deixi mai de bategar, d'emocionar-se, de sentir, d'estimar..., oi?.

    Gràcies de tot ♥!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tic-tac Vero, tic-tac, tic-tac, el sents???
      Tenim una màquina potent, amb engranatges precisos, a vegades només els hi cal una mica d'oli perquè tornin a anar lleugers, perquè siguin brillants i perquè facin la seva trajectoria amb alegria!

      Un dia m'hauràs d'ensenyar com fas els corets, les notes musicals, i tots aquests dibuixets tant bonics que combinats amb les lletres queden molt xulos!

      Elimina
  3. Síííí segueix bategant :-)
    Oitant!,t'enviaré correuet i te'n faré cinc cêntims,és divertit i molt fàcil :-* :-*

    ResponElimina
  4. Jo també vaig llegir el pots que diu en XeXu... és que estava ple de blocaires, el Liceu? :DDD

    Celebro que ho passéssiu tant i tan bé!!! Emocionar-se sempre val la pena, amb les nostres coses i amb les alienes... sempre està bé, tot i que la frase trenc a el cor, es tan dolça al mateix temps!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La inocència, el creure cegament, la decepció...
      Pobreta Butterfly!
      Però de ben segur, que ja hauràs sentit l'expressió aquella de que hi ha realitats que superen la ficció.
      Quina llàstima no identificar els altres blocaires, hagués estat molt xulo!!!
      I mira... tinc una idea! (Per veure properament, estigues alerta)

      Elimina
  5. Caram Judit, les coses bones fan de bon esperar i sembla que ha valgut la pena...
    Preciosa i trista la història d'aquesta innocent papallona...Té el cor trencat però ella no perd l'esperança...Aquesta frase dels pits rojos, és tan emocionant, ja han fet el niu tres vegades, un cor enamorat creu cegament en qui estima...
    Petonets de papallona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs quin rotllo Roser!!!
      Al final hauré de creure que el que diu la meva amiga Sussana és veritat. Ella pensa "que el amor es una cárcel"
      Sentir-se presonera i a sobre estafada, ecsss!
      Bon estiu guapíssima! =:*

      Elimina
  6. M'agrada el detall de la durada: tres hores. Quan gaudeixes d'un espectacle no se't fa llarg, ni feixuc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llarg??? Va passar com un suspir!!! Meravellós!
      Saps què Josep? A vegades em sento molt contenta de no tenir tot allò que desitjo, perquè així, quan ho aconsegueixo em sento molt i molt feliç i ho valoro moltíssim. I si no ho aconsegueixo, doncs sempre em queda un bon motiu per a seguir lluitant! =:)

      Elimina