divendres, 8 de febrer de 2013

SEDA...


Una mirada, un silenci, una tassa de te entre dos cors, una trobada a cegues, una nota, una il.lusió, un secret, un jardí, una solitud, unes paraules, un final...

Preciosa i subtil, SEDA, d'Alessandro Baricco, un petit tresor pels sentits...

10 comentaris:

  1. Tens raó Judit, jo fa un temps que vaig llegir aquesta preciosa Seda i recordo que em va agradar molt...Un autèntic regal per persones sensibles...Em sembla que toca tornar-hi! També hi ha la peli, però no és el mateix...

    L'Adagio, fantàstic!
    Petons de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va encantar Roser. Fa un parell de dies que l'he llegit i no he pogut començar res més encara. Tinc aquell sabor a la boca saps?

      Síiii, és preciós!
      Petons carnavaleruss!

      Elimina
  2. No vull ser superficial, però... quantes mans ixen a la foto? Dues o tres, o quatre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que 3. Una embolcalla, mentres l'altra deix la noteta...

      Abraçada Josep!

      Elimina
  3. Per a mi Baricco és molt especial i no pas només per Seda, sinó per la majoria de llibres que ha escrit.

    Dóna un plaer en la lectura que no s'assembla a cap altre que hagi sentit abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme! Síii, sembla estrany com la combinació de paraules pot arribar a fer un efecte tant especial! Doncs jo no havia llegit res d'ell, però ara ho aniré fent. Em va passar una cosa semblant amb Erri di Luca.
      Quantes coses ens queden per descobrir encara...
      Petonet!

      Elimina
  4. Crec que aquest llibre m'agradaria. A veure si en prenc nota.
    Jo també he pensat com Josep, quantes mans hi ha? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs recomanat queda Novesflors, i ja em diràs què et sembla!
      Una fot xula, sí. El senyor google ens regala cosetes boniques!

      Elimina
  5. el bogardisme espera els teus comentaris http://penyabogarde.blogspot.com

    ResponElimina