A vegades, la nostra llibertat és la pressó dels altres...
Aquest era el debat d'aquesta tarda en una terrasseta del bar amb els amics. Mentres uns defensaven la postura de la llibertat absoluta, els altres opinavem que quan aquesta llibertat fa mal als que estan al voltant, la llibertat queda de cul enlaire...
Això m'ha fet pensar en aquesta pel.lícula. D'aquí ha sorgit fer un petit espai per frases de cinema que ens hagin agradat especialment. El podeu trobar a la dreta, dalt de tot. M'agradarà llegir-les i segur que podré descobrir petites joies!
fes-ho o no ho facis però no ho intentis ^^
ResponEliminaOstres Pons, una frase contundent. A vegades, sóc així de Kamikaze!
EliminaÉs extremadament deixar lliures als altres, però és la forma d'amor més bella que hi ha. L'última frase que m'ha quedat gravada al cap diu "Accepta les coses bones", sembla fàcil però a mi em costa moltíssim. Bona setmana!
ResponEliminaLa llibertat te l'has de pendre, ningú te la pot donar. Però clar, en el cas d'aquesta peli, que ell fos lliure, va significar que els altres patissin molt... És just això? Jo crec que en alguns casos s'ha de poder arribar a un consens. Em vaig posar a la pell de la germana, de la mare, del pare, de tots els que van quedar en el més absolut dels silencis i uffff!
EliminaSóc de l'opinió que tots som lliures, però relativament, ja que en la mesura del possible, hem d'intentar no fer mal als altres amb l'ús de la nostra llibertat.
ResponEliminaJo sóc més de frases de llibres...
Sí Xexu, compartim la mateixa opinió.
EliminaPer cert, has ampliat la meva idea de les frases, i com no? també hi caben les dels llibres!!!
És un tema complicat, jo crec en la llibertat de cadascú d e nosaltres i crec que no ens hem de deixar condicionar pel que esperen els altres, pel que necessiten els altres, però evidentment hem de mirar no fer mal als altres... i tampoc a nosaltres mateixos. És un equilibri delicat de delicadesa, llibertat, sinceritat i també mirar d'entendre'ns i de compartir, pe`ro és difícil la llibertat. Molt.
ResponEliminaMolt difícil Carme. Establir límits, trobar el punt just, mantenir-se íntegre, no ferir... Potser ens cal fer un exercici d'empatia, i tot i així, també costa!
EliminaGràcies per estrenar el nou apartat!!!
El clàssic diu que els teus drets acaben on comencen els dels altres. Fa un parell de dècades alguns afegien de la pell cap a dins, és només assumpte teu.
ResponEliminaLa Llibertat Individual és sagrada.
Ai Josep! Quan tens un cor que estima amb tot l'amor del món, ni la pell pot separar-te del cor de l'altre.
EliminaSobretot penso en les meves filles quan dic això. Un dia la gran em va dir:
-És que tinc tot el dret del món a estrellar-me.
I jo li vaig contestar:
-El tens, cert. Però jo també tinc el dret i la responsabilitat d'evitar-ho en la mesura que pugui.
Quan algú que estimes cau, tu caus... No sé si m'he explicat bé...és fa difícil!
La frase "Quan tens un cor que estima amb tot l'amor del món, ni la pell pot separar-te del cor de l'altre" és molt recurrent entre els acusats (i les acusades) als judicis per violència domèstica.
ResponEliminaDoncs és una llàstima que es comfongui l'amor amb qualsevol altre sentiment. Quan fa mal, no és amor ni ens convé. L'amor sempre hauria d ser fàcil!
ResponEliminaSóc del pensament que la pròpia llibertat té com a límit la dels altres, per no fer mal...
ResponEliminaHem pensat la mateixa frase!, però n'he recordat una altra tan significativa i...ja he deixat la meva noteta.
Petonet gegant!
La teoria la sabem tots molt be malgrat que duta a la pràctica sovint se'ns resisteix...
EliminaGràcies per la frase! M'agrada poder compartir un raconet de coses especials de cadascú!!!
L'última del Will Smith...After earth, te la deixo a les notes
ResponEliminaPetons
Gràcies Pep!
EliminaPetons de frases especials!
El que jo volia dir, Judit, veig que algú més ho pensa, i és que la nostra llibertat acaba on comença la dels altres i si tothom ho posés a la pràctica no hi hauria cap conflicte, els problemes venen quan algú es pensa que només és important la seva de llibertat i atropella la dels altres...
ResponEliminaPenso que sentir-se lliure és la sensació més meravellosa del món!
Pensaré, a veure si recordo alguna frase de cine!
Petonets de bona nit.
Hola Roser!!! Sí és una afirmació ben sabuda per tots, però, som capaços d'entendre-la i de copsar el seu veritable significat?
ResponEliminaSovint i de forma subjectiva, estirem a gust els nostres drets i escurcem els nostres deures. I no només en el camp emocional, sinó en tots els altres. I com dius tu, així ens va!
Crec que el millor antídot contra l'abús (conscient o no) és l'empatia (i no al 100%) perquè com que tots som diferents, ni ens agraden ni ens molesten les mateixes coses. Així que a força de buscar estratègies, t'adones que resulta complicadíssim saber quin és el límit entre la teva llibertat i la dels altres.
Hi ha una altra frase que diu que la llibertat d'un acaba quan comença la de l'altre.
ResponEliminaSóc de l'opinió del segon grup que comentes. Tots som lliures xò tb hem de respectar la llibertat dels altres i de vegades es cavalquen sentiments, emocions,... que no encaixen.
Molt bona reflexió!
Gràcies Rits, per la teva visita i la teva opinió. Ara vinc a visitar-te i a posar cullerada al teu petit món virtual!
EliminaAi que complicat establir límits!