dilluns, 29 de juliol de 2013

LA MORT D'UNA PAPALLONA SEMPRE ÉS TRISTA...


He hagut d'esperar quatre mesos per obrir el meu regal d'aniversari. Una dolça i meravellosa espera! 
Aquesta vegada el cinquè vagó ha fet parada al Liceu, tenia una cita important...
 Madama Butterfly m'hi esperava, vestida de blanc, il.lusionada, enamorada, entregada, feliç, innocent...

Quant triguen a Amèrica els pit-rojos a fer el niu? -Va preguntar -El meu estimat em va dir que tornaria quan els pit-rojos fessin el niu. Aquí, a Nagasaki, ja l'han fet tres vegades...

I els ulls s'em van omplir de llàgrimes. Santa inocència! Que cecs poden arribar a ser els ulls quan no es vol veure. Que cruel, trencar el cor de les persones sense cap necessitat. Que bonic tenir la capacitat d'emocionar-se amb els sentiments dels altres. Això vol dir que estem vius, que el cor batega! 
Tic-tac, tic-tac, no t'aturis cor meu! Com hauria pogut gaudir com ho vaig fer si no hagués estat capaç de posar-me a la pell de Cio-Cio-San?

Vull donar les gràcies a les meves filles, a la meva família, als meus amics i amigues, i a tothom que hi va participar per ajudar-me a omplir el sarronet dels somnis!!! Durant tres hores em vaig sentir com al cel. Gràcies amb tot el meu cor...

Aquí us deixo part d'aquest moment





dissabte, 20 de juliol de 2013

JO TAMBÉ JUGO!


Quina sort que tinc, la cadena humana passa pel meu poble i ara també pel meu blog!

Ens donem la mà a l'11 blocaires!!!

dijous, 4 de juliol de 2013

NO TOT ÉS GRIS...



Diu ell, Gabriel Pacheco,  un fantàstic il.lustrador mexicà que sempre comença amb el gris. Un gris claret, neutre, que li dóna la porta d'entrada a molts altres colors. Diu ell, que va més lluny de les paraules que li mostra l'autor, i és cert. Quan mires les il.lustracions pots trobar aquells detalls simbolistes que et porten a un espai paral.lel més enllà del text. 
I es que, quan mires una il.lustració i t'emociones, vol dir que allà, amagat entre el gris i les llums, hi ha molt més que colors!