Aquests dies, per qüestions de feina, he estat llegint a Rosa Leveroni, la meva gran desconeguda... No havia llegit mai res seu i m'ha agradat moltíssim!!!
Curiosament, aquesta setmana també, els ametllers de la zona han fet el desplegament del seu mantell blanc matissat de rosa amb cor intens. Aprofitaré aquesta dualitat que l'atzar m'ha posat davant (o no) per a fer una entrada plena de bellesa.
L'ametller s'alça
de puntetes. Espolsa
a la recerca
d'un horitzó propici,
la seva joia blanca.
Tanka de Rosa Leveroni
Si que s'alça de puntetes l'ametller! Tímidament.
ResponEliminaLa timidesa no li impedeix ser el rei del camp, en aquests moments. Si els japonesos tinguessin ametllers, haurien competit amb els cirerers!
EliminaI el cicle de la vida que torna a començar. Bonica i esperançadora imatge, la que es desprén de les paraules de la Rosa Leveroni.
ResponEliminaUna abraçada!
Síiii, una molt bonica imatge!
EliminaPetons d'ametlla!
Preciosa tanca Judit, i és veritat que l'ametller espolsa les seves blanques flors, si en collim un brotet ens quedem amb els pètals a les mans...Ara és la millor època per quedar-nos bocabadats davant d'un camp d'a¡metllers!
ResponEliminaRecordo aquella llegenda d'un sultà de Granada que va fer plantar tots els camps d'ametllers, perquè la sultana en podés admirar la blancor que substituïa la de la neu...
Petonets amb olor de flor d'ametller.
Roser, i talment ho sembla: L'altre dia que feia aquella ventada, volaven els pètals com flocs de neu. I quan para el vent, el terra es torna blanc, en alguns racons!
EliminaOlor de mel fan Roser!!!
Jo també he seguit avui un camí ple d'ametllers florits. Fan goig. Els veus i llavors penses en la bellesa.
ResponEliminaSíiii, aquesta temporada, les mimoses i els ametllers, s'emporten la palma! Fan molt de goig!!!!
EliminaVan d'hora els ametllers aquest any. Encara hauria de fer uns quants dies de fred abans d'arribar a la primavera...
ResponEliminaAl contrari Xexu, aquest any van tardans. Tot va una mica endarrerit. Pensa que molts anys al febrer, ja collia espàrrecs, en canvi enguany, ni un... (O potser és que perdo facultats...) Sigui com sigui, per sort, amb el temps no podem fer-hi res i prenen el que ens arriba!
EliminaLes casualitats no existeixen (o si)...
ResponEliminaGaudeix de la dualitat, potser és una senyal...
Ja s'acosta la primavera!!
Petons!!!
Nooooo Pep!!! Les casualitats no existeixen!
EliminaPetó!!!!
Hi estic d'acord. Fins i tot a mi, que em costa la poesia, la Rosa Leveroni m'agrada.
ResponEliminaTé un llenguatge acollidor a que sí???
EliminaEstic contentíssima d'haver-la "descobert" Hi ha algun poema que m'ha arribat al cor!
mmmmmm atmelles
ResponEliminaT'agraden Pons???
EliminaUna tanka super bonica!.
ResponEliminaPotser van tard...però els rebem amb un somriure.
:-* :-*
Un somriure sempre és una magnífica tarja de benvinguda!!!
ResponElimina