Amb l'Audrey del blog Moments de tots colors vam pensar que seria xulo fer una trobadeta de blocaires per les meves terres aquest mes d'agost, aprofitant que molta gent potser tindrà vacances i ganes de fer quelcom diferent.
Així que aquí us deixo la proposta. Més o menys la cosa podria anar així. Podria ser per exemple el dissabte 24 d'agost.
Entre les 9'30 i les 10 arribada a Mont-roig del Camp. Petons, abraçades i salutacions. Prometo no adormir-me i donar-vos la benvinguda com cal.
Després sortideta a caminar a l'Ermita, que és això tan meravellós que veieu a la foto. No està gens lluny del poble (uns 3 km) això sí, hi ha una mica de desnivell, però us asseguro que val la pena molt i molt, doncs té una vista esplèndida! Podreu observar l'impacte del vent a la roca tot gaudint de les formes que han agafat les roques.
Entre la 1 i les 2 dinar. Podem dinar allà mateix (el menú són 14 euros amb la possiblilitat de cuina vegetariana) Farem una bona sobretaula i després baixarem altre cop.
A la tarda, podem anar a veure el Centre Miró, on la meva amiga Irene, ens farà una visita guiada i podreu aprendre a interpretar a l'artista a través del seu pas per la nostra vil.la.
A partir d'aquí, podem anar a fer unes birretes i acomiadar-nos amb el regalet d'haver-nos conegut, d'haver-nos mirat als ulls, escoltat les veus i els somriures i amb la certesa d'estar una mica més aprop d'una pantalla d'ordinador.
Totes i tots els que hi esteu interessats podeu apuntar-vos al meu correu:
Fins al dia 20 d'agost com a data límit (Ho dic sobretot per la reserva del menjador de l'Ermita)
Alguns ja saben que no solc apuntar-me a trobades blogaires, però espero que sigui tot un èxit, pinta molt bé la proposta. A més, el dia triat el tinc compromès, i no és una excusa! Passeu-ho bé.
ResponEliminaTranquil Xexu, no pateixis. L'ermita de la Roca no es mourà de lloc. Cada cosa té el seu moment!
EliminaPetonet!!!
Té bona pinta, però ho tinc molt complicat.
ResponEliminaJaaaa, a vegades anem sempre amb el temps just i els compromisos socials ens persegueixen. Ara ja sabeu on és, i que qualsevol dia que passeu per aquí hi podeu fer una escapadeta!
EliminaPetons!!!
ja ens explicaràs com ha anat...
ResponEliminaSi la fem, no en tinguis cap dubte Pons!
EliminaUna abraçada!!!
Judit, quina casualitat, això m'ho conec força, perquè vaig anar tres anys de turisme rural al Mas de l'Hereu, de Mombrió del Camp ( potser els coneixes) i recordo que una vegada vaig dormir a la torre , com les princeses... I que bonica que és l'excursió a l'ermita de la Mare de Deu de la Roca, un lloc preciós. De fet n'hi ha molts d'indrets guapos, per exemple el castell- monestir d'Escornalbou...
ResponEliminaI un dia seguint una carretereta de muntanya, vaig anar a parar al poble de Llevaria, en un preciós racó de mont...
M'ha fet una il·lusió especial aquest post, llàstima que sigui tant lluny...
Petonets estiuencs.
Roser!!! Oiant que els conec! Som veïns! Quina llàstima que aleshores no ens coneguessim. Hauriem pogut fer camins plegades. Escornalbou és preciós...
EliminaA llaveria hi pujo tot sovint. L'home que està de controls d'incendis a la Serra de Llaveria i jo som companys de diatònic.
Doncs ara ja saps, si alguna vegada tornes a venir, em fas un truquet i quedem. Em faria moltíssima il.lusió!!!
Una abraçada!!!
Si algun dia els veus, pregunta'ls si es recorden de mi, ( les dues primeres vegades i vaig anar sola) eren molt macos i amb la filla , que també li agradava escriure, havíem fet petar moltes xerrades, l'última vegada i vaig anar amb ma germana i el meu cunyat...
EliminaMés petonets.
Judit...em sembla que serà en un altre moment aquesta trobada, l'ermiteta, tant bonica, sempre hi serà.
ResponEliminaSí, cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost! (Dita del meu pare)
ResponElimina