El cinquè vagó em va portar a Roma. Curiosament, si li dono la volta al nom em surt Amor...
Les casualitats no existeixen, tot passa per alguna cosa...
Un dia, mentre planificava una activitat de la feina amb una noia sobre l'energia que ens proporcionen els arbres, de cop em mira i em diu:
- Saps Judit, encara que somriguis, jo sé que no estàs bé.
Em vaig quedar tan tallada, que no vaig saber que dir.
- El sofriment és opcional -Va continuar. Aquí et deixo aquest número de telèfon. Es d'algú que coneixes. Quan sigui el moment, truca-la i ves a veure-la. Estic segura que t'anirà molt bé.
I vam continuar amb la feina. Jo que sóc curiosa de mena, no vaig gosar ni a preguntar res més. El diumenge següent, vam fer una sortida al bosc, on aquesta mateixa noia ens havia de fer l'activitat que consistia en com aprofitar l'energia que ens donen els arbres, com apropar-nos a ells i com gaudir de les seves propietats. Va ser un matí molt bonic!
Dos dies després, vaig trucar al número que m'havia donat. La sorpresa va ser que la persona que em va contestar és una noia del poble mateix que moltes vegades ens creuen quan surto a caminar. Em va donar hora i m'hi vaig plantar.
Jo no sé que em va fer, però quan vaig sortir d'allí, no era la mateixa persona que havia entrat. Em sentia en pau, lleugera, m'havia marxat aquell pes enorme que m'oprimia el pit, estava... no sé com explicar-ho, alliberada, tranquil.la...
Això sí, em va manar "deures". Ara tinc 3 pedres màgiques, tres quars roses. Una la porto dins al sostenidor, prop del cor, l'altra la tinc sota el coixí i la tercera dins la gerra de l'aigua de beure.
Des d'aquell dia, només em passen coses boniques, i no és que jo ho vulgui veure així, és que realment passen i quan passen m'hi fixo i em fa molt contenta sentir-me així!
Quantes coses hi ha que no sabem... He explicat això, perquè si hi ha algú dels qui em llegiu que es pugui sentir malament (a vegades sense cap motiu aparent) que sapigueu que no cal patir sense caler, que unes mans amigues i tres pedres màgiques, poden fer tot allò que nosaltres a vegades no podem, o no sabem, o no creiem, o ens fa mandra!
http://youtu.be/yOGD1WkJJok
Per mi, la cosa més màgica de les que has explicat és que la teva companya detectés que no estaves bé, tot i el somriure. El que va venir després pot tenir explicació o no, mai se sap. Però que algú et pugui analitzar amb aquesta clarividència i donar-te la clau per tirar endavant (el número de telèfon), ho trobo fantàstic. Seria una sort que tots tinguéssim una persona així a prop.
ResponEliminaSí, és una sort! I probablement tots la tenim, però de vegades, no sabem escoltar, o interpretar. Anem a la nostra, estem ofuscats!
EliminaSigui com sigui, vaig tenir sort que ella estès allà!
Buuuf! doncs a mi m'aniria de conya perquè últimament...el que passa que com diu el xexu, trobar la persona adequada és tot una sort. Hi ha moltes persones que es dediquen a aquestes teràpies, però no totes tenen el do, no creus?
ResponEliminaMe n'alegro que a tu t'hagi anat tan bé.
Petons!
Doncs ja saps com arribar-hi Rachel! Si t'interessa saber més coses contacta'm i t'explicaré =:)
EliminaDe vegades et preguntes... què hi puc perdre? Què puc guanyar? i la resposta és fàcil.
Quina sort! M'alegro que t'hagi anat bé!!!
ResponEliminaSíii Carme! Gràcies. La veritat és que va ser instantani. Quantes coses queden fora del nostre abast!
EliminaQuan has dit això de Roma i Amor, em pensava que t'havies enamorat a la ciutat eterna, o que t'havia enamorat...
ResponEliminaPerò després he descobert que no anava tan desencaminada, perquè sembla que hi vas trobar la pau interior...Pensa que no és tan estrany que algú ens cali, la cara és el mirall de l'ànima , oi? Aquesta feina que fas veig que és molt ecològica i trobo curiós que no t'influeixi positivament(vull dir sense pedretes)...
De vegades si que penses que algú et podria ajudar a fer desaparèixer alguna ombra, el problema és que no sempre es troba qui et mereixi la suficient confiança.
Suposo que també hi ha persones més receptives que altres.
Petonets de capvespre.
Roser! Sí, faig una feina xula i m'hi sento molt a gust, tinc molta disponibilitat de fer coses, al meu aire... Oitant que m'influeix positivament, però fins i tot les flors és panseixen un dia o altre quan els manca aigua, llum, adop...
EliminaSóc de les que prova, a vegades l'encerto i a vegades no. Aquest cop, tot ha vingut sol, potser per això ha funcionat, ves a saber!
Petons bonica Roser!
Jo d'això en dic efecto placebo. D'aquest placebo no, de l'altre. Però mentre et funcioni...
ResponEliminaSigui el que sigui pons, et puc assegurar que ha funcionat!!!! Gràcies pel clip!
EliminaBenvingut al cinquè vagó!
I qui és aquesta persona del teu poble? Potser que em doni alguna pedreta d'aquestes, potser m'aniria bé i tot, jajaja
ResponEliminaDe totes maneres crec que el que va fer va ser ordenar una mica, treure energies negatives i, les pedres ajuden a que, mitjançant la suggestió, funcioni...
Espero que sigui etern el benestar que sents!!!
Petons
Josep
Pep! Només que et funcionés la meitat de bé que a mi, ja valdria la pena. La pedra? Ais, aquesta l'hauries de triar tu (o deixar que fos ella la que t'escollís a tu)
EliminaNo cal que sigui etern, em conformo que em duri una temporadeta, fins que pugui tornar a regenerar la meva pròpia dinamo!
Petons Josep!!!
Aquesta amiga teua le necessitaríem uns quants per a nosaltres o per a persones que coneixem. M'alegre que t'haja anat bé, un abraç.
ResponEliminaRosana, doncs ja sabeu. Bones referències i bons resultats!
ResponEliminaPer cert, benvinguda al cinquè vagó!
Jo no m'ho puc creure pas! Porto collarets de pedres grans, fúxies, crec que són àgathes, potser també anirien bé...
ResponEliminaHola Judith, tens molta sort de tenir aquesta amiga, jo també en tinc una, la qual a la minima ja sap que no estic gens bé, ara porto des del mes d'agost molt malament, tant físicamente com emocionalment.
ResponEliminaJo també crec amb les pedres i amb les persones que tenen aquest dó, però encara no he trobat l'adequada. Hi per cert t'he trobat per quasualitat, per mi això ja vol dir alguna cosa. i és que necessitava alguna persona que em pogues donar forces i seguir creient per poder tiranr endavant. Les coses venen per si soles sense buscar-les. Petons Rosa Ma.
Hola Judith, tens molta sort de tenir aquesta amiga, jo també en tinc una, la qual a la minima ja sap que no estic gens bé, ara porto des del mes d'agost molt malament, tant físicamente com emocionalment.
ResponEliminaJo també crec amb les pedres i amb les persones que tenen aquest dó, però encara no he trobat l'adequada. Hi per cert t'he trobat per quasualitat, per mi això ja vol dir alguna cosa. i és que necessitava alguna persona que em pogues donar forces i seguir creient per poder tiranr endavant. Les coses venen per si soles sense buscar-les. Petons Rosa Ma.
Hola Judith, tens molta sort de tenir aquesta amiga, jo també en tinc una, la qual a la minima ja sap que no estic gens bé, ara porto des del mes d'agost molt malament, tant físicamente com emocionalment.
ResponEliminaJo també crec amb les pedres i amb les persones que tenen aquest dó, però encara no he trobat l'adequada. Hi per cert t'he trobat per quasualitat, per mi això ja vol dir alguna cosa. i és que necessitava alguna persona que em pogues donar forces i seguir creient per poder tiranr endavant. Les coses venen per si soles sense buscar-les. Petons Rosa Ma.
Hola Judith, tens molta sort de tenir aquesta amiga, jo també en tinc una, la qual a la minima ja sap que no estic gens bé, ara porto des del mes d'agost molt malament, tant físicamente com emocionalment.
ResponEliminaJo també crec amb les pedres i amb les persones que tenen aquest dó, però encara no he trobat l'adequada. Hi per cert t'he trobat per quasualitat, per mi això ja vol dir alguna cosa. i és que necessitava alguna persona que em pogues donar forces i seguir creient per poder tiranr endavant. Les coses venen per si soles sense buscar-les. Petons Rosa Ma.
Hola Judith, tens molta sort de tenir aquesta amiga, jo també en tinc una, la qual a la minima ja sap que no estic gens bé, ara porto des del mes d'agost molt malament, tant físicamente com emocionalment.
ResponEliminaJo també crec amb les pedres i amb les persones que tenen aquest dó, però encara no he trobat l'adequada. Hi per cert t'he trobat per quasualitat, per mi això ja vol dir alguna cosa. i és que necessitava alguna persona que em pogues donar forces i seguir creient per poder tiranr endavant. Les coses venen per si soles sense buscar-les. Petons Rosa Ma.
Hola Judith, tens molta sort de tenir aquesta amiga, jo també en tinc una, la qual a la minima ja sap que no estic gens bé, ara porto des del mes d'agost molt malament, tant físicamente com emocionalment.
ResponEliminaJo també crec amb les pedres i amb les persones que tenen aquest dó, però encara no he trobat l'adequada. Hi per cert t'he trobat per quasualitat, per mi això ja vol dir alguna cosa. i és que necessitava alguna persona que em pogues donar forces i seguir creient per poder tiranr endavant. Les coses venen per si soles sense buscar-les. Petons Rosa Ma.
Les casualitats no existeixen amiga Rosa M. Escriu-me al mail i et donaré el tf, tal com em van fer a mi... I qui sap? Potser també sigui la teva clau!
ResponEliminaLes casualitats no existeixen amiga Rosa M. Escriu-me al mail i et donaré el tf, tal com em van fer a mi... I qui sap? Potser també sigui la teva clau!
ResponElimina