divendres, 8 de febrer del 2013

SEDA...


Una mirada, un silenci, una tassa de te entre dos cors, una trobada a cegues, una nota, una il.lusió, un secret, un jardí, una solitud, unes paraules, un final...

Preciosa i subtil, SEDA, d'Alessandro Baricco, un petit tresor pels sentits...

SAMUEL BARBER. Adagio for Strings
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

  1. M. Roser8 de febrer del 2013, a les 20:41

    Tens raó Judit, jo fa un temps que vaig llegir aquesta preciosa Seda i recordo que em va agradar molt...Un autèntic regal per persones sensibles...Em sembla que toca tornar-hi! També hi ha la peli, però no és el mateix...

    L'Adagio, fantàstic!
    Petons de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit9 de febrer del 2013, a les 17:16

      Em va encantar Roser. Fa un parell de dies que l'he llegit i no he pogut començar res més encara. Tinc aquell sabor a la boca saps?

      Síiii, és preciós!
      Petons carnavaleruss!

      Elimina
  2. Josep8 de febrer del 2013, a les 21:58

    No vull ser superficial, però... quantes mans ixen a la foto? Dues o tres, o quatre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit9 de febrer del 2013, a les 17:17

      Jo diria que 3. Una embolcalla, mentres l'altra deix la noteta...

      Abraçada Josep!

      Elimina
  3. Carme Rosanas9 de febrer del 2013, a les 17:43

    Per a mi Baricco és molt especial i no pas només per Seda, sinó per la majoria de llibres que ha escrit.

    Dóna un plaer en la lectura que no s'assembla a cap altre que hagi sentit abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit11 de febrer del 2013, a les 13:19

      Carme! Síii, sembla estrany com la combinació de paraules pot arribar a fer un efecte tant especial! Doncs jo no havia llegit res d'ell, però ara ho aniré fent. Em va passar una cosa semblant amb Erri di Luca.
      Quantes coses ens queden per descobrir encara...
      Petonet!

      Elimina
  4. novesflors9 de febrer del 2013, a les 20:27

    Crec que aquest llibre m'agradaria. A veure si en prenc nota.
    Jo també he pensat com Josep, quantes mans hi ha? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit11 de febrer del 2013, a les 13:21

      Doncs recomanat queda Novesflors, i ja em diràs què et sembla!
      Una fot xula, sí. El senyor google ens regala cosetes boniques!

      Elimina
  5. penyabogarde11 de febrer del 2013, a les 17:12

    el bogardisme espera els teus comentaris http://penyabogarde.blogspot.com

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)