A vegades, seus a mirar una peli i fas molt més que passar el temps...
Quan s'acaba, penses en el que has vist, en la situació en la qual es troben els protaganistes i et planteges què faries tu en una situació com aquesta. Com ho viuries, com ho sentiries o el què series capaç de fer per aquells a qui estimes.
La protagonista d'Irina Palm és tan tendra... Amb la bateta, la seva tovallola, les seves fotografies, és capaç de posar una nota de sensibilitat en un decorat sumament inhòspit.
Les pel·lícules que fan pensar són les bones. I no només això, a més ens proporcionen posts per escriure al blog! Ara no sé de quina pel·li parles, però ja veig que no han estat dues hores perdudes, sinó més aviat guanyades.
ResponEliminaDoncs si el que t'agrada és anar una mica més enllà Xexu, te la recomano.
ResponEliminaBenvingut al bloc, per cert!
Jo tampoc no conec la pel·li… ho tindré en compte.
ResponEliminaSi et cau a les mans, mira-la novesflors,i veuràs quina coseta... Remou, ensenya, acull, et fa pensar...
EliminaTens raó Judit, algunes pel·lícules tenen la virtut de fer-te reflexionar sobre totes aquestes coses que dius...
ResponEliminaA mi n'hi ha una, que no em cançó de mirar (en vídeo)... És Dublinesos, no sé si l'has vista, però cada vegada gaudeixo dels moments especials que bressolen els sentiments...
Petonets.
Ohhhh! Sí Roser, quants sentiments...
ResponEliminaAquí et deixo un regalet
http://youtu.be/-Rb5dhDfGw8
Gràcies guapa, Ai! (sospir)
EliminaVostè les té totes! =:)
EliminaM'agrada molt aquesta cançó.
ResponEliminaI a mi!!!
EliminaJo tampoc l'he vist, però si fa pensar aquesta mena de coses que dius, val la pena!
ResponElimina