divendres, 1 de maig del 2015

DIES ESPECIALS


Hi ha dies d'aquells rodons. Et despertes aviat, vas d'excursió, tornes a casa i et trobes un dels teus dinars preferits a taula (faves, ves quin dinar hi havia d'haver avui) fas una bonica sobretaula, una estiradeta al sofà, sense les preses de cada dia, un sigaló de Baileys just al punt, com a mi m'agrada, curt de cafè i surts al jardinet a contemplar el regalet que ens fa la primavera i vas tocant... 

I a l'acabar, la Neula, aquesta vegada, ha accedit a fer de model mentres la Kala jeu sota l'arbre de l'amor...  Quin goig de dia!


dissabte, 21 de febrer del 2015

LA FESTA DEL DESPERTAR


Aquests dies, per qüestions de feina, he estat llegint a Rosa Leveroni, la meva gran desconeguda... No havia llegit mai res seu i m'ha agradat moltíssim!!!

Curiosament, aquesta setmana també, els ametllers de la zona han fet el desplegament del seu mantell blanc matissat de rosa amb cor intens. Aprofitaré aquesta dualitat  que l'atzar m'ha posat davant (o no) per a fer una entrada plena de bellesa.


  L'ametller s'alça
de puntetes. Espolsa
a la recerca
d'un horitzó propici,
la seva joia blanca.


                                                                  Tanka de Rosa Leveroni

divendres, 23 de gener del 2015

EL PAÍS DELS RECORDS


Aquest matí anava amb el cotxe amb la ràdio posada i de cop sonen els primers compassos... Ostres quants anys feia que no l'escoltava! Un remolí de records ha tornat a la meva ment. On està aquell primer amor? On estan els somnis que no s'han fet realitat? On estan les persones amb les quals anavem de copes i de concerts? Sóc la mateixa persona, o bé, sóc una persona diferent?

 Mirar enrere és enfrontar-se amb la dimensió traidora del temps i de cop, la tristesa i la nostàlgia fan acte de presència.

Aquells anys de joventut que vaig viure amb les il.lusions recent estrenades i mirant el món com en un calidoscopi ple de projectes per tirar endavant. Però les percepcions, ho sé ara, mai han estat un bon referent per a mesurar la matèria etèria dels somnis.

Sigui com sigui aquestes notes han sigut com una carícia o com un naufragi en l'oceà dels records i m'han vingut al cap aquelles mirades còmplices que algú em va fer mentre punxava per primera vegada aquesta preciosa Insurrección.

I aquell mateix any va néixer la meva filla gran mentres el cometa Halley creuava el cel i a Txernòbil pintaven bastos...

dimarts, 23 de desembre del 2014

ESTIMAT SANDOR MARAI


Com m'agradaria seure en aquesta cadira buida... i mirar-te, i donar-te les gràcies per haver-me regalat instants màgics de lectura. 

Saps? Alguns dels teus llibres ocupen els llocs més destacats de la meva llista de lectures que m'han apassionat! 

La dona justa, L'herènciaa d'Eszter, L'estranya i ara..., tot just en aquest mateix instant, he acabat L'última trobada. I encara tinc el cor que em batega d'emoció i no pel que passa, sinó per com ho senten els personatges, com ho sento jo, des de fora, només com una espectadora... 

Quin domini sobre les grans passions humanes! Quants silencis, quanta paciència, quin autoaprenentatge has fet durant quaranta-un any, quina lliçó... Meravellós llibre! El meu millor regal de Nadal d'aquest any. 

Un dia d'aquests, quan tingui temps, actualitzaré la meva llista de lectures d'enguany. Potser aquests dies que estic per casa rodejada de llumetes, d'olors delicioses, de dolços, dels riures del jovent, potser tindré temps d'instal.lar-me a l'estudi i posar al dia les meves emocions amb la teva companyia, senyor Marai... Quan vulguis, la fem petar! Obviem els fets del 89 i seguim endavant...

divendres, 12 de desembre del 2014

EL COLOR DELS SENTIMENTS


           Aquest és el títol del meu nou conte!

"Tinc una capsa d'aquarel.les al meu interior i un pinzell invisible
 que dóna color als meus dies"

La Peluda és un personatge que va canviant de color depenent del dia de la semana o del seu estat d'ànim. 

Les il.lustracions són de Maria Garcia i la traducció a l'anglès de la Cati Garcia. És un conte adreçat als primers lectors, doncs combina la lletra de pal i la lletra lligada. I també porta sorpresetes!!!

Anem saborejant el Nadal amb noves lectures!!!

diumenge, 21 de setembre del 2014

BEGIN AGAIN...


Després d'un estiu ben mogudet fent coses i anant amunt i avall, estem a punt d'obrir la porta a la meva estimada Tardor. 
I com que tot té la seva part positiva, encara que de vegades no ho veiem, una nit a l'hospital dóna per a molt! Fins i tot per a descobrir aquesta meravella!!!

Aquí en deixo un tastet!


dimarts, 26 d’agost del 2014

PRACTICANT TAI-TXI...






Se m'acaben les vacances... Però no em sap greu, ha estat un estiu ben aprofitat. Una vegada més he gaudit d'allò que tinc a l'abast de la mà i he aprofitat per a descansar de rellotges i horaris i m'he dedicat a fer allò que m'agrada més del món, anar a deshora!

Aquest any he recuperat la pràctica del Tai-txi i he aprofitat per a millorar tècnica. A mi, que sóc inquieta de mena, em va molt bé poder fer aquest tipus de meditació en moviment, tant a nivell físic com mental. El Tai-txi és també una art marcial (encara que no ho sembli) per això treballa aspectes com l'equilibri, la concentració, la força, el repartiment del pes, la coordinació o l'harmonia en el flux de moviment. El fet de poder-lo practicar en grup però a la vegada en silenci el fa doblement atractiu!!!


dimarts, 12 d’agost del 2014

PER QUÈ?


Les persones que tenim jovent a casa tenim por de les drogues. Són fàcils d'aconseguir, són relativament barates i en principi resulten atractives. Res més enganyador. Només són la porta cap a l'infern!

A banda d'aquest documental fet per National Geographic, us deixo uns enllaços horribles i esgarrifosos que crec que hauriem d'ensenyar als nostres  joves. Només podem ensenyar-los a dir NO, només els hi podem donar informació perquè puguin decidir escollir el camí cap a la llibertat!

Efectes de les sals de banys

Efectes de la droga Krokodril

Abans i després de les anfetamines i les metanfetamines

Últim concert d'una gran cantant...


Realment quan comencen a consumir volen tenir aquest final? Jo no ho crec... 
Per què interessa malmetre a les persones? Per què no pensin? Per què no es queixin? Per poder-los manipular? Legalitzar seria millor? Com erradicar tota aquesta porqueria? Com fer entendre que a la vida hi ha coses molt i molt boniques? Com explicar-los el valor de les petites coses de cada dia? Com fer-los veure que tot plaer necessita un esforç? Com protegir-los d'aquesta merda? I la preguna més important de totes (al menys per a mi) Què els manca per haver de recòrrer a tots aquests tipus de substàncies letals que els destrueixen a ells i a tot l'entorn familiar? 
Al món hi ha coses boniques que aporten pau i tranquil.litat, que són un camí cap al constructivisme i la felicitat, que ens fan créixer com a éssers humans. No voldria acabar el post amb un missatge negatiu i us deixo idees alternatives :)











dijous, 24 de juliol del 2014

ORXATA! Mmmmmmmmmm!!!


Aquestes són les plantes Ciperys Esculentus, vaja,
 les plantes d'on surten les xufes.


Aquesta imatge mostra la part de la planta on creix el fruit.



I aquestes són les xufes! Les responsables totals d'això tan deliciós:


L'orxata

Recepta per a fer la nostra orxata

Ingredients per a 4 persones

- 1 litre d'aigua mineral.
- 250 gr de xufes ben netes i remullades 12 hores previament.
- 40 grams de sucre.

Elaboració

Triturem amb la batadora les xufes i mig litre d'aigua. Ho colem amb un colador de roba perquè quedi ben suau. Afegim la resta de l'aigua i el sucre i remenem.

Fàcil, refrescant i deliciós!!!