divendres, 30 de maig de 2014

DONEM ALES A LA CREATIVITAT!


A les entrevistes de feina ningú pregunta quin ha sigut l'últim dia que has agafat un pinzell, o que has tocat els botons de l'acordió, o que has ballat fins a la matinada. A les entrevistes de feina, només miren de quina universitat vens, quantes llengües parles, quina és la teva experiència laboral (si tot és massa bo tampoc no et volen, perquè t'haurien de pagar massa)

Amb tot això vull dir, que només es valoren uns aspectes de la personalitat de les persones i deixen de banda uns altres que potser són molt més importants. En temps on tothom presumeix de la importància de les intel.ligències múltiples, es continua mantenint un sistema educatiu i laboral encaixonat en vells patrons que ja no serveixen...

Hi havia una vegada una nena, Gillian Lynne, els seus pares estaven desesperats perquè no paraven de rebre queixes de l'escola. En aquells temps encara no hi havia establert el terme hiperactivitat. Un bon dia, per recomanació dels professors la van portar al psicòleg. 
Després de la visita, el psicòleg va dir a la nena que sortia a parlar amb els pares i que s'esperès uns minuts. La radio de la consulta estava encesa. El psicòleg va cridar als pares i els va dir:

- Vinguin, i observin.

La consulta tenia una paret amb un mirall negre i des de fora es podia veure l'interior sense ser vists. La nena ballava...

- Aquesta nena no necessita un metge, el que necessita és una escola de ball!

Fomentem un formació justa, un lloc de treball just, deixem sortir allò meravellós que hi ha dins de cadascú de nosaltres, donem ales a la creativitat!