divendres, 27 de setembre de 2013

UNA ESTONETA AMB JAUME CABRÉ


El dia 25 de setembre, vaig tenir la gran sort d’assistir a una conferència que va fer el gran Jaume Cabré. I quan dic gran, ho dic amb la boca plena. El Jaume és directe, proper, extrovertit… El Jaume parla dels seus personatges com ho faria de qualsevol amic seu, company de partideta, veí del replà o dependent del quiosc on compra el diari habitualment. Els seus personatges tenen vida pròpia, ens diu, poden canviar al llarg de la novel.la, i fins i tot poden abandonar-lo i esgarrar-li tota la trama.

El Jaume és defineix com a creador in situ. Ell no comença mai una novel.la, no té principis, no té finals, ho fa tot sobre la marxa. Aquestes van ser les seves paraules, i jo, pobra de mi, només pensava en el Jo confeso. “No pot ser, no pot ser que més de cent personatges, més de quatre-cents anys d’història, aquest saltar en el temps d’un parágraf a l’altre, aquesta mestria, no tingui al menys un petit esquema, un fil conductor”, ell diu que no. Ell diu que escriu, escriu, escriu, i que després totes les pàgines escrites fan un tot. Que després llegeix, revisa, talla i retalla, afegeix, amplia, canvia l’ordre, s’ho torna a mirar de forma rigorosa i que quan es cansa, diu prou. I ens fa referència al primer parágraf del Jo confeso, “Fins ahir a la nit, caminant pels carreres molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable” I té la barra de dir que el primer capítol va ser l’últim que va escriure. I deix caure, que en aquestes tres primeres línies, en cinc segons, només cinc segons! ja pots fer-te una idea del com anirà la novel.la. La paraula “imperdonable” et diu, d’entrada, que l’Adrià arrossegarà tota la vida un gran sentiment de culpabilitat.

I té la cara de dir que crear només és ajuntar paraules, una darrera l’altra. Això només ho pot dir algú que té la mà trencada i els coneixements per a fer meravelles. Un geni!

El Jaume Cabré, no va anomenar ni una sola vegada, cap dels premis que ha guanyat, ni tampoc el nombre de llengües a les quals s’han traduït les seves obres. El Jaume Cabré només ens va parlar de les obres, dels personatges, del seu dol a l’acabar les novel.les, d’aquest dir adéu a uns personatges que l’han acompanyat durant anys. Perquè el Jaume Cabré no té pressa per acabar mai un llibre, però és implacable en la valoració del resultat final. Ell no escriu perquè agradi als altres, ell escriu perquè li agradi a ell mateix, si no és així, tanca el manuscrit en un calaix i espera el moment de tornar-lo a rescatar, de tornar-li a donar vida. 

En definitiva, aquesta vegada, darrere d’una gran obra, hi ha també, una gran persona que no va escatimar paraules per “despullar-se” davant del seus lectors i mostrar amb simpatía i grans dosis de bon humor (fent la ola) la seva manera de fer i de crear! 

I per acabar d'arrodonir la setmana...

BLAUMUT


Dies que sumen...

dijous, 19 de setembre de 2013

EL VERITABLE IDIL·LI DEL TEMPS I EL SABER...


Després de llegir La llibreria de les noves oportunitats  d'Anjali Benarjee, em cau a les mans aquest text de Jorge Luís Borges. Casualitat? No crec...

Després d'un temps un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar una ànima, i un aprèn que l'amor no és allitar-se i una companyia no significa seguretat, i un comença a aprendre...

Que els petons no són contractes i els regals no són promeses, i un comença a acceptar les seves pèrdues amb el cap ben alt i els ulls oberts, i un aprèn a construir tots els camins en l'avui, perquè el terreny del demà es massa insegur per a fer plans... i els futurs la majoria de vegades cauen per la meitat.

Y després d'un temps un aprèn que si en fa massa, fins i tot la calor crema. Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva ànima, en lloc d'esperar a que algú li porti flors. I un aprèn i aprèn cada dia. Amb el temps aprens que estar amb algú només perquè t'ofereix un bon futur, significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat.

Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb tots els teus defectes sense voler canviar-te, pot oferir-te tota la felicitat que desitges. Amb el temps te n'adones que si estàs al costat d'una  persona només per acompanyar la teva solitud, acabaràs no volent tornar-la a veure. Amb el temps entens que els veritables amics són pocs i que el que no lluita per ells tard o d'hora es veurà rodejat de falses amistats.

Amb el temps aprens que les paraules dites en un mal moment poden seguir ferint tota la vida. Amb el temps aprens que disculpar-se ho pot fer totahom, però perdonar-se només ho fan les grans ànimes. Amb el temps entens que si has ferit durament a un amic, probablement aquella amistat haurà mort. Amb el temps t'adones que encara que siguis feliç amb els nous amics, algun dia ploraràs pels que vas deixar marxar. Amb el temps veus que cada experiència viscuda amb algú és irrepetible...

Amb el temps t'adones que aquell que ha humiliat o despreciat, tard o aviat sofreix el mateix multiplicat per dos. Amb el temps aprens a contruir camins en l'avui, perquè el terreny del demà és massa incert per a fer plans. Amb el temps aprens a no forçar les coses, que el millor moment no era el futur, sinó el moment que estaves vivint just en aquell instant.

Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que tens al costat, enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i que ara ja han marxat. Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, dir que estimes, dir que trobes a faltar, dir que necessites, demanar una amistat davant d'una làpida, ja no té cap sentit... Afortunadament amb el temps...

Segurament ja l'haureu llegit en algún lloc... Però és bonic poder reflexionar en tot allò que vivim, que sentim o que no sentim, és bonic veure que algú ha fet els primers passos d'un camí i va pintant senyals, com els trajectes GR i que ens ho posa fàcil... És bonic!












diumenge, 8 de setembre de 2013

QUE NO FALTI NINGÚ!

El cinquè vagó (n. 118) dóna la mà a
apa Xavi, dona'm la mà!!!


Doncs vine Petit Príncep! Aquest 11 de setembre, Catalunya veurà la seva estrella una mica més aprop!
 M'hi acompanyes? 



I amb aquest Himne màgic de NATS farem via cap a la INDEPENDÈNCIA!